Ponç de Cabrera, senyor d'Almonacid i qui inicià el llinatge dels Ponce de Cabrera i els Ponce de León. (aquest fet és discutit i hi ha dubtes si no es tractava sinó del seu cosí)[1]
Fets destacats
Va acompanyar Berenguera de Barcelona, filla de Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, a Castella (1128) a la seva boda amb el rei Alfons VII de Castella.[1] Aquest el nomenà alferes i li cedí territoris jurisdiccionals, com el castell d'Alboer.[1] Val a dir que en aquells temps hi havia dos Ponç a la cort d'Alfons VII: Ponç II vescomte de Cabrera, i Ponce Cabrera, cosí de l'anterior i fill de Ponç de Cabrera. Ponce de Cabrera era majordom d'Alfons VII i va participar en el setge de Baeza i en la conquesta d'Almeria.[1]
Quan va tornar a Catalunya, s'apropià per la força l'alou de Vilamajor, després d'unes aspres disputes amb l'abat d'Àger.
Va morir el 1145, segons alguns cronistes sense descendència, fet que faria suposar que Guerau III no seria el seu fill sinó el seu germà.[1]
Referències
↑ 1,01,11,21,31,41,5Sobrequés, Santiago. «Els comptes i els vescomtes fins al regnat de Pere el Catòlic». A: Els barons de Catalunya. 3. Barcelona: Vicens Vives, 1991 (Història de Catalunya. Biografies catalanes). ISBN 84-316-1806-X.