La poma reineta és una varietat cultivar de poma que es caracteritza per tenir la superfície de la pell rugosa, una mida grossa, la forma relativament aplanada, un gust que recorda les nous, sovint molt dolç i una olor fina.
El grau de rugositat pot veure's afectada per diversos factors, fins i tot la meteorologia, les malalties o plagues i els danys per aplicació d'agroquímics, dins dels quals s'inclouen els reguladors de creixement (fitohormones).
La reineta més comuna és la varietat reineta grisa del Canadà, que es coneix popularment amb l'expressiu nom de cara bruta.
Ja en temps de William Shakespeare hi havia les pomes reineta. Per exemple es citen, sota el nom de "leathercoat", en l'obra Enric IV (part segona).
Història
La primera menció de pomes de la varietat reineta va ser feta pel metge francès
Charles Estienne l'any 1540:
«
Gairebé al mateix temps que les pomes de (la varietat) Râteau maduren les anomenades Renetia o, en llengua vulgar, De renette,.[1]
»
Sembla que Estienn es refereix a la varietat de poma anomenada “Reinette franche” o “Reineta blanca” i que aquesta podria ser l'origen de totes les reinetes.
El 1768 el botànic Duhamel du Monceau va descriure dotze tipus de reinetes. En el
segle XIX n'hi havia més de 80 varietats.[2]
Etimologia
Hi ha dues teories sobre l'origen de la paraula 'reineta' -
reinette en francès. El nom podria originar-se del diminutiu reginetta, 'petita reina', al·ludint la seva suposada condició de reina de les pomes o de ranetta, diminutiu de granota (rana en llatí) per les seves taques semblants a les de la pell de les granotes.[3]
Varietats
La varietat més comuna és la reineta del Canadà, que, malgrat el seu nom, procedeix d'Anglaterra. Es troba en dues varietats la reineta blanca i la reineta grisa
.[4] Aquestes varietats tenen denominació d'origen a la comarca d'El Bierzo.[5]