PROFILPELAJAR.COM

Pobles indígenes de l'Equador
	;
Tipus	article de visió general de Viquipèdia
Població total	1.018.176
Llengua	quítxua, shuar, chachi i Achuar
Geografia
Estat	Equador

Les nacionalitats i pobles indígenes de l'Equador són les col·lectivitats que assumeixen una identitat ètnica amb base en la seva cultura, les seves institucions i una història que els defineix com els pobles autòctons del país, descendents de les societats prehispàniques. La República de l'Equador reconeix als pobles i nacionalitats indígenes en definir-se en la seva Constitució Política com una nació intercultural i plurinacional. D'acord amb l'últim cens nacional, realitzat en 2010, 1.018.176 persones s'autodefineixen com a indígenes, representant el 6,5% de la població total.^[1]

Pluriculturalidad, multirracialidad i multiétniticidad de l'Estat equatorià

L'Equador és un Estat pluricultural, multiracial i multiètnic, que ha de respectar i estimular el desenvolupament de totes les llengües existents en el seu territori així com la identitat cultural de les nacionalitats que existeixen al seu interior, com les nacionalitats Kichwa, Shuar, Achuar, Chachi, Emberà, Huaorani, Siona, Secoya, Awá, Tsáchila i Cofán, i Zàpara. A l'Equador els pobles i nacionalitats indígenes juguen un rol protagonista. Últimament s'ha aconseguit incorporar en la nova Constitució Política de la República els drets col·lectius de les nacionalitats indígenes. En l'article 1 de la Constitució Política^[2] vigent, l'incís Tercer diu: “L'Estat respecta i estimula el desenvolupament de totes les llengües dels equatorians. El castellà és l'idioma oficial. El kichwa, el shuar i els altres idiomes ancestrals són d'ús oficial per als pobles indígenes en els termes que fixa la Llei”; i l'Article 84, Numeral 1, diu: “Mantenir, desenvolupar i enfortir la seva identitat i tradicions en l'espiritual, cultural, lingüístic, social, polític i econòmic”.

Províncies amb major població indígena

Les províncies amb major població indígena són: Chimborazo amb 174.211, Pichincha amb 137.554, Imbabura amb 102.640, Cotopaxi amb 90.437, i Morona Santiago amb 71.538; mentre que en altres províncies, els indígenes són el percentatge de població més nombrós, com en: Napo (56,8%) i Morona Santiago (48,4%) on són la població majoritària.

Condicions de vida

Grups ètnics com els caranquis, tomabelas i cayambis han aconseguit millorar les seves condicions de vida i s'han adaptat fàcilment a la cultura del comerç i la globalització; a pesar els esforços realitzats per diferents organismes governamentals i no-governamentals en pro del reconeixement legal de la cultura i de la qualitat de vida dels pobles originaris de l'Equador, existeixen encara altres grups indígenes amb un alt grau de marginació, discriminació, desnutrició i pobresa extrema que els està portant a l'extinció de la seva cultura.

El camí que han recorregut i construït els pobles indígenes en els últims anys, és de summa importància, amb importants conquestes en el camp educatiu, polític, social, econòmic i cultural. En l'àmbit de llengües indígenes, la Direcció Nacional d'Educació Indígena Intercultural Bilingüe de l'Equador (DINEIB), que es va crear l'any de 1988 com a instància encarregada de portar endavant la tasca educativa, es veu en la necessitat de crear una instància que reguli, estandarditzi i desenvolupi les llengües indígenes, si bé és cert que fins ara s'han escrit obres i s'han desenvolupat alfabets i diccionaris no per a totes les llengües, van ser sota enfocaments diversos d'acord amb els diferents esforços que, cal reconèixer.

Pobles i nacionalitats

Nacionalitats indígenes: Achuar, Waorani, Kichwa de l'Amazònia i Shuar.

El Ministeri Coordinador de Desenvolupament Social, a través del Sistema d'Indicadors de les Nacionalitats i Pobles de l'Equador (SIDENPE), creat pel Consell de Desenvolupament de les Nacionalitats i Pobles de l'Equador (CODENPE) i associat al Sistema Integrat d'Indicadors Socials de l'Equador (SIISE), identifica als grups ètnics en 13 nacionalitats, a més pobles dins de la nacionalitat quítxua que mantenen la seva identitat d'acord amb els seus costums, dialecte, ubicació geogràfica i activitats econòmiques.^[3] No obstant això, existeixen algunes imprecisions en aquell llistat, pel fet que existeixen grups ètnics no inclosos en la llista, com els andoas, que a causa de la seva llengua i cultura pròpies, podria definir-se com una nacionalitat; alhora que s'inclouen grups la definició dels quals de la seva identitat comporta encara diversos criteris interns; tal és el cas dels panzaleos; i inclusivament grups sense cap identitat com els quitu-cara.

Nacionalitats

En aquesta llista s'inclouen tots els grups ètnics amb llengua i cultura pròpia.

Regió	Nacionalitat	Una altra denominació	Llengua	Família lingüística	Població	Ubicació
Costa
	Awá	Cuaiquer, Kwaiker	Awá pit	Barbacoana	5.513	Carchi Esmeraldas Imbabura
	Chachi	Cayapa	Cha'palaachi	Barbacoana	10.222	Esmeraldas
	Épera	Emberá, êbêra, ẽpẽrá, Chocó	Sia Pedee	Chocó	546	Esmeraldas
	Tsachila	Colorado	Tsáfiki	Barbacoana	2.956	Santo Domingo de los Tsáchilas
Sierra
Sierra	Quítxua andí	Kichwa de la sierra	Kichwa	Quítxua	605.162	Totes les províncies andines Guayas Zamora Chinchipe
Amazonía
	Achuars	Jívaro	Achuar Chicham	Jívara	7.865	Morona Santiago Pastaza
	Andoa	Andwa	Andwash	Zaparoanas	2.462	Pastaza
	Cofán	A'i, Kofán	A'ingaer	(Idioma únic)	1.485	Sucumbíos
	Waorani	Waodani, Huaorani, Sabela, Auca, Wao	Huao terero	(Idioma únic)	2.416	Napo Orellana Pastaza
	Quítxua amazònic	Kichwa de l'Amazònia	Kichwa	Quítxua	122.882	Napo Orellana Pastaza Sucumbíos
	Secoya	Airo Pai, Huajoya, Piojé, Encabellado	Paicoca	Tucana	689	Sucumbíos
	Siona	Gâ'tɨya Pâín, Ceona, Encabellado	Baicoca	Tucana	611	Sucumbíos
	Shiwiar	Jívaro	Shiwiar Chicham	Jívara	1.198	Pastaza
	Shuars	Jívaro	Shuar Chicham	Jívara	79.709	Morona Santiago Orellana Pastaza Zamora Chinchipe
	Zàpara	Sapara, Kayapwe	Sapara	Zaparoanas	559	Pastaza

Pobles

En aquesta llista s'inclouen tots els grups ètnics que mantenen la seva identitat d'acord amb els seus costums, dialecte, ubicació geogràfica i activitats econòmiques; de manera ben definida, amb el kichwa com a llengua materna.

Nacionalitat	Poble	Una altra denominació	Població	Ubicació
Quichua andí	Cañari	Kañari	28.645	Azuay Cañar
	Caranqui	Karanki	11.590	Imbabura
	Cayambi	Kayampi	33.726	Pichincha
	Chibuleo	-	5.383	Tungurahua
	Guaranga	Waranka	16.963	Bolívar
	Natabuela	-	1.862	Imbabura
	Otavalo	-	56.675	Imbabura Pichincha
	Panzaleos	Kichwa de Cotopaxi	61.026	Cotopaxi Pichincha Tungurahua
	Puruhá	-	136.141	Equador Pichincha
	Quisapincha	Kisapincha	10.105	Tungurahua
	Salasaka	Salasaca	6.445	Tungurahua
	Saraguro	Sarakuru	17.118	Loja Zamora Chinchipe
	Tomabela	-	6.445	Bolívar Tungurahua
Quitxua amazònic	Quítxues del Napo	Napuruna, quijos	104.192	Napo Orellana Sucumbíos
	Quichuas de Pastaza	Canelos, sarayakus	17.817	Pastaza

Referències

↑ Resultats del cens a ecuadorencifras.gob
↑ Asamblea Nacional del Ecuador. «Constitución 2008 Dejemos el Pasado Atrás», 20 octubre.
↑ «Copia archivada». Arxivat de l'original el 9 de setembre de 2016. [Consulta: 31 agost 2016].