El Poblat de la Penya Ajuerá és un poblat de l'edat del bronze, situat en un promontori rocós pròxim a la localitat d'Assuévar, comarca de l'Alt Palància, catalogat com Bé d'Interès Cultural segons obra en la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, amb codi identificatiu: 12.07.018-006, no presentant inscripció ministerial, malgrat la seva declaració genèrica amb la tipologia de jaciment arqueològic.[2]
Història
Assuévar té l'origen en l'Edat de Bronze, al voltant de l'any 1500 aC; època de la prehistòria en el qual existia a la zona un petit poblat situat en l'anomenada "Penya Ajuerá".[3]
Amb el pas del temps la zona va ser ocupada per diferents pobles que van dur a terme transformacions en l'assentament poblacional.[3][4][5]
Descripció
El poblat tenia reduïdes dimensions, i se situava en una elevació que es veia perfectament defensada per escarpes i vessants pronunciades, que reforçaven amb muralles construïdes en les zones més accessibles.[6]
Actualment del poblat es poden apreciar les restes d'unes alineacions de pedra que presenten disposició circular, que apareixen cobertes de pedres soltes i abundant vegetació. També es veuen alineacions de pedra que podria considerar-se part d'una muralla.[6]
A la Penya Ajuerá, promontori rocós situat en les proximitats de la població, s'obre un arc (de 8 metres d'altura i entre 2 i 5 metres d'amplada), que comunica les dues parts de la muntanya, i que es veu des de tot el terme. Geològicament el promontori està constituït per les calcàries dolomítiques gris blavoses molt tableadas i fràgils que solen predominar per la zona. Al costat de l'arc natural hi ha algunes coves petites i abrics, destacant una obertura a la part posterior, que pot semblar una simple esquerda, però que penetra fins a 15 metres seguint una trajectòria sinuosa i arribant a aconseguir uns 10 metres per sobre del camí que condueix l'arc natural, podent-se considerar com la cova, de formació erosiva, més profunda trobada a la zona.[5]
Referències
Bibliografia
- Catàleg Espeleològic d'Assuévar (Alt Palància). Bering núm 5 desembre 2001 Pàg.6.