Una imatge de Moctezuma II amb un tocat diferent al denominat Plomall de Moctezuma.
Es coneix com a Plomall de Moctezuma un quetzalapanecáyotl o tocat de plomes de quetzal enfilades en or i pedres precioses que actualment es troba al Museu Etnogràfic de Viena, Àustria, que segons la tradició va pertànyer al tlatoaniMoctezuma Xocoyotzin (1466-1520), tot i que no hi ha certesa històrica d'això, ni autenticitat de la seva antiguitat.[1][2] Fins i tot que sigui un abillament pel cap ha estat qüestionat.[3] Al llarg de diversos segles la peça ha canviat de propietaris en diverses ocasions fins a arribar a Viena. Durant el segle xx va ser part d'una campanya nacionalista promoguda des del govern mexicà per exaltar com una peça que havia de ser tornada a Mèxic, on hi ha una rèplica al Museu Nacional d'Antropologia de la Ciutat de Mèxic, que tot i les investigacions actuals se segueix presentant com a tal.
Descripció
El plomall és en realitat un quetzalapanecáyotl, una obra dels amanteca sobre artistes mexicas especialistes en la creació d'objectes amb plomes. Té una alçada de 116 cm i un diàmetre de 175 cm. El centre del plomall està fet amb plomes blaves de l'au xiuh totol, i teixells d'or en forma de mitges llunes amb pedres precioses. Segueix una zona rosa de plomes de tlauquechol i una altra zona de plomes marrons de cucut, d'on surt una filera de plomes verdes de quetzal, algunes de fins a 55 cm de llarg. Segueix una altra zona també de plomes de quetzal. En total té més de 400 plomes de quetzal. Tot i que en l'actualitat està molt deteriorat el seu valor estimat pel govern austríac és d'uns quants milions de dòlars.
A la fi del segle xix diversos investigadors europeus, com Hochstetter i Eduard Seler es van interessar per la peça. La identificació com a quetzalapanecáyotl es deu a l'antropòloga nord-americana Zélia Nuttall.[4] El plomall va ser dipositat al Museu Etnogràfic de Viena durant la Segona Guerra Mundial, juntament amb altres objectes prehispànics que s'han identificat amb objectes litúrgics del culte a Quetzalcóatl i Ehécatl.
Teoria de la seva estada a Europa
La historiadora i investigadora mexicana Carmen Cook de Leonard afirma que aquesta peça és només un dels molts plomalls que posseïa Moctezuma i no es tracta d'una peça única i irreemplaçable. Moctezuma tenia moltes riqueses i utilitzava diferents ornaments com aquest. Segons aquesta teoria Hernán Cortés va iniciar converses amb Moctezuma per incitar-lo a convertir-se al catolicisme i a ser vassall del rei Carles I. Això va conscienciar Moctezuma de la guerra que s'aproximava i probablement per aconseguir temps per organitzar-se va donar a Cortés unes altres 158 peces junt a aquest plomall, com a regal pel seu rei.[5] Així, aquestes peces van ser inventariades i enviades a Alemanya, on en aquell moment residia el rei. La peça va ser oblidada i molts anys després va ser descoberta, restaurada i utilitzada com a símbol del Museu d'Etnologia de Viena.
↑Zélia Nuttall: "Sur le quetzal-apanecaiotl ou coiffure Mexicaine en plumes conservée à Vienne" a Congrès International des Americanística, Paris 1890. París 1892. pàg. 453-459
.jpg)
