Plats bruts va tenir molt bona audiència i va arribar a superar el milió d'espectadors ja al segon episodi, i va aconseguir una mitjana de més d'un 35% del quota de pantalla i de 900.000 espectadors a Catalunya.[3] Posteriorment es van reposar els episodis pel Canal 300 i el 3XL i es va doblar la primera temporada al castellà amb el títol Platos sucios, per emetre's per Vía Digital i ETB2. Plats bruts va ser una sèrie revolucionària perquè era de les primeres sèries de televisió que, a més de tenir subtítols, oferia la possibilitat al públic d'activar comentaris per a invidents.
La sèrie és una comèdia de situació amb un estil anglosaxó molt marcat, en què els episodis segueixen un fil conductor, però no tenen una continuació temàtica. Durant la seva emissió va comptar amb molt bones crítiques gràcies als guions frescs i divertits i a uns actors que encaixaven molt bé en els respectius personatges. Es presenta un humor intel·ligent, però molt peculiar que va en sintonia amb les personalitats dels protagonistes, que tot i les excentricitats i les exageracions, connecten fàcilment amb l'audiència per la seva credibilitat. També destaca la paròdia a la societat catalana actual, especialment en les referències al catalanisme.
El Lopes i el David (Joel Joan) són dos nois que comparteixen pis a l'Eixample de Barcelona. Anys enrere, el Lopes havia estat monitor del David, però aquest és l'únic vincle que tenen en comú, ja que no s'assemblen en res. Quan coincideixen en la visita del pis de lloguer, decideixen compartir-lo perquè es necessiten mútuament per tirar endavant.
El Lopes és un fracassat, solter amb 34-35 anys, ha de compartir pis perquè depèn d'un contracte brossa amb Ràdio Bofarull, on treballa de locutor. El David és un jove aburgesat de 24-25 anys que un dia decideix trencar amb la seva vida i emancipar-se, tot i que segueix rebent una paga setmanal i s'emporta l'assistenta de casa, la Carbonell. No té personalitat, però està convençut que té talent i estudia a l'Institut del Teatre. Als dos nois els acompanya l'Emma, una noia que viu en una caseta de fusta al terrat de l'edifici, però que comparteix tots els serveis del pis dels nois. Al seu voltant s'hi troben en Pol, estudiant de teatre homosexual i company del David que treballa de cambrer el Cafè Maurici, en Ramon, company del Lopes a la ràdio, i la Mercedes, la seva directora. En les darreres temporades apareixen nous personatges, com l'àvia del David, la "iaia" Sunsión, i el nou responsable del bar, l'Stasky, que van substituir els personatges de la Carbonell i en Pol.
La sèrie mostra les aventures dels dos protagonistes per tirar endavant les seves vides, com es van coneixent de mica en mica, i malgrat les seves diferències, com s'acaben necessitant mútuament fins a fer-se inseparables. La resta de personatges conviuen amb ells les diverses situacions que se'ls presenten.
Els dos personatges principals són el Lopes (Jordi Sànchez) i el David (Joel Joan), que comparteixen pis, i l'Emma (Mònica Glaenzel), la veïna d'una caseta de fusta al terrat de l'edifici. També tindran especial importància el Ramon (Lluís Xavier Villanueva) i la Mercedes (Montse Pérez), que treballen a la mateixa emissora de ràdio que el Lopes, la Carbonell (Anna Maria Barbany), la dona de fer feines del David, i el Pol (Pau Durà), un company del David a l'Institut del Teatre i cambrer del Cafè Maurici. En els darrers episodis de la quarta temporada, la Carbonell i el Pol marxen del barri (els actors deixen la sèrie) i s'incorporen l'àvia del David (Mercè Comes) i l'Stasky (Borja Espinosa), el nou cambrer del bar. Altres personatges secundaris són la Marina (Carme Pla), nòvia durant uns quants capítols del David, els pares del David (Vicky Peña i Jesús Ferrer), el pare del Lopes (Jordi Banacolocha), el doctor Prim (Carles Canut), metge que atén els personatges i la Guillermina (Mercè Martínez) ,nòvia del Lopes al final de la sèrie.
La melodia utilitzada al tema musical de la sèrie, composta per Quimi Portet, és molt similar a la que apareix a la cançó de The Flaming Lips «Buggin' (Mokran Remix)», de l'àlbum The Soft Bulletin, que es posà a la venda el febrer de 1999, tan sols dos mesos abans de l'estrena de Plats Bruts a TV3.
Capítol especial Cap d'Any 1999
A la nit de Cap d'Any del 1999 al 2000, es va emetre un capítol especial de la sèrie, un xic més curt (17 minuts), en què en David va a Sitges a una festa a la casa de la Naomi Campbell i els altres es queden al pis. Les situacions es compliquen fins que al final ningú pot fer la festa.
El pis
El pis on viuen, un cinquè pis[4] o un quart pis [5] situat a l'Eixample, té tres incoherències en la seva distribució. La porta del lavabo, en realitat dona a la cuina, i en més d'una seqüència es veu la porta per la part del darrere des de la cuina. L'altre és que el balcó i la porta de sortida són a la mateixa paret. El balcó és a pocs metres a l'esquerra de la porta, però aquesta dona a una escala que baixa precisament pel costat esquerre, fent impossible que hi hagi també el balcó. La darrera incoherència és que on se suposa que hi ha el carrer, hi ha un altre pis en el mateix replà, el dels Grau-Manyosa.
Coneguts de la Carbonell
Durant la sèrie, la Carbonell anomena a diversos personatges famosos que quan era jove havia cuidat o havia conegut. Entre els famosos s'inclouen Charlton Heston, el va conèixer en la pel·lícula Quan rugeix la marabunta i havien coincidit en diverses convencions d'Amics del Rifle; Mario Gas; Iñaki Gabilondo, que l'havia banyat de petit; Winona Ryder, de la qual havia estat representant quan començava a actuar; Frank Sinatra, que el va ajudar a desenganxar-se de la droga, James Joyce amb qui va mantenir una relació amorosa i el va ajudar a escriure l'Ulisses, i William Holden, amb qui també va tenir un afer.
Capítol censurat
Televisió de Catalunya té penjats tots els capítols de Plats Bruts al seu servei de vídeo per Internet, la plataforma 3Cat l, així com al seu canal de YouTube. Tanmateix, hi va haver un capítol censurat durant un temps. Es tracta de Tinc revelació en el qual es fa una paròdia de la vida de Jesucrist. Aquest capítol tampoc no s'ha emès en cap de les reposicions de la sèrie.[6] Finalment, el juliol de 2018 fou restituït al servei de vídeo per Internet després d'una consulta del Diari ARA.[7]
Plats Bruts avui
Tot i l'antiguitat de la sèrie, les seves reposicions sistemàtiques i l'estima dels seus seguidors han fet perviure la sèrie 20 anys després de la seva estrena, que sense perdre pistonada, ha esdevingut part de l'imaginari col·lectiu de la societat catalana. Avui dia, diversos perfils a les xarxes socials segueixen recollint els gags més emblemàtics i revivint l'humor del David, el Lopes, l'Emma i companyia.[8]
