PROFILPELAJAR.COM

Platja de l'Almadrava
Tipus	Còdol i sorra fina
Localització
Entitat territorial administrativa	Dénia (País Valencià)
	38° 51′ 51″ N, 0° 01′ 24″ E / 38.86407°N,0.02343°E
Banyat per	mar Mediterrània
Característiques
Dimensió	20 () × 2.950 () m ;
Activitat
Instal·lacions i serveis	Estat de la mar (banderes) ; Creu Roja ; Passarel·les ; Aparcament ; Jocs Esportius ; Vigilància marítima ; Llavapeus i dutxes

L'Almadrava és una platja de sorra i còdols^[1] de 2,9 km de llarg^[2] situada directament davant del terme dels Poblets però que pertany administrativament al nord del terme de Dénia (Marina Alta, País Valencià). Hi desemboca el riu Girona, migpartint la platja i produint la punta de l'Almadrava.^[3] Al sud-est, fita amb la punta de l'Estanyó prop de la desembocadura del barranc de l'Alberca,^[3] i que marca l'inici de la badia de l'Estanyó o platja dels Molins. La propera punta dels Molins culmina la badia.^[3] Al nord-oest, fita amb la punta del Cadastre, desembocadura del barranc de Portella,^[3] i la platja de les Deveses. Darrere de la platja, ja en terme dels Poblets, es troba la partida de les Marjaletes, una zona majoritàriament urbanitzada per residències unifamilars.^[3]

Etimologia

Deu el seu nom a la tècnica de pesca de tonyina amb almadrava^[4]^[5]^[1] (de l'àrab andalusí المضربة almadrába, «lloc on es colpeja o lluita»)^[6]).

Confusió de noms i pertinença

Atès que l'Almadrava ha sigut coneguda històricament com el port i platja de pesca dels Poblets, sovint es creu que pertany al seu terme;^[7] tot i així, els mapes oficials l'adjudiquen a Dénia.^[3] De fet, els negocis i residents de l'Almadrava tributen als Poblets, però els serveis i la neteja depenen de Dénia,^[8] un fet que ha originat un greuge entre alguns veïns.^[8] Aquest punt de contenció ha dut a una contravèrsia que data de 1995 i es reprengué el 2014 segons la qual l'Ajuntament dels Poblets vol reclamar la platja de còdols entre el riu Girona i el camí de Guadiana com a part integrant del seu terme.^[8]^[9]

Addicionalment, existeix una confusió sobre l'extensió de la platja. La part entre el riu Girona i el barranc de l'Alberca sovint és inclosa en la platja dels Molins.^[10]^[11]^[12] Altres fonts la segreguen de totes dues, i així parlen de la platja de l'Estanyó.^[13] Tanmateix el nom històric d'aquest tram era Almadrava, com atesta la torre homònima situada just a l'est del riu Girona^[14] i la partida amb aquest nom situada darrere mateix.^[3]

Accés

Entre la platja i les Marjaletes, corre la carretera de les Marines o CV-730, que comunica la platja amb Dénia i la N-332 o carretera d'Oliva.^[3] S'hi pot accedir des dels Poblets amb el camí del Verger al Mar o de Guadiana; o també amb el camí de les Marjaletes o el de les Revoltes.^[3] Pel sud i en paral·lel amb el riu Girona, s'hi accedeix amb el camí de Miraflor al Mar.^[3]

Hi ha una línia d'autobús que arriba al Palmar, molt a prop de l'Almadrava, des de Dénia.^[15]

Tipologia i serveis

Al nord del riu Girona, és de còdols; al sud, d'arena. Tota la platja és plana. A prop de la punta de l'Estanyó, es troben unes petites dunes naturals. Generalment és freqüentada per un turisme familiar i autòcton que evita les aglomeracions.^[7] Hi ha diversos allotjaments i punts de restauració.^[4] El vent de Llebeig de les tardes d'estiu hi atreu als windsurfistes,^[7]^[1] amb una escola de windsurf localitzada al camí del Bassot, a les Deveses i una altra a la punta dels Molins; just al costat, hi ha un canal d'accés per a embarcacions.^[2] L'accés a la mar amb petites embarcacions també es pot realitzar des de prop del riu Girona, pel marge esquerre.

Disposa de neteja-peus, neteja, papereres, vigilància i equipament de volei platja.^[2]^[16]

Punts d'interès

A la part dreta, a 100 m del riu,^[14] hi ha la torre de l'Almadrava o del Palmar (1552-1553),^[14] una torre de vigia de tres plantes^[14] edificada per controlar la costa contra la pirateria i una fotn d'aigua dolça^[10] on també podem observar una sénia.^[14] Va quedar en estat ruïnós^[14] fins que una restauració dels anys 1990^[10] li retornà les dues plantes superiors.^[14] El 1957 s'hi va trobar una inscripció que diu Sub umbra alarum tuarum protegem (A l'ombra de les teues ales em protegeixes).^[10]

A la part esquerra, es troba la roca del Salvador; darrere i junt amb la carretera hi ha un jaciment romà parcialment museïficat.^[10] En aquest assentament hom ha trobat restes de forns de ceràmica, especialment per fer àmfores, i una casa principal romana amb habitatges per als esclaus.^[10]