La Plaça Roja (en rus Кра́сная пло́щадь, Kràsnaia plósxad) és la plaça més famosa de la ciutat de Moscou. La plaça separa el Kremlin, l'antiga ciutadella reial i avui residència oficial del President de Rússia, d'un històric barri de mercaders, conegut com el Kitai-górod. Com que els carrers principals de Moscou surten des d'aquí en totes direccions, iniciant les carreteres principals que surten de la ciutat, la plaça Roja sovint és considerada la plaça central de Moscou i de tot Rússia.[1][2]
Execució dels Streltsí a la plaça Roja arran del fracàs de la rebel·lió de 1698, pintura de Vasili Súrikov
La rica història de la plaça Roja es reflecteix en moltes obres d'art, incloent les pintures de Vasili Súrikov, Konstantín Iuon i d'altres. El terreny de la plaça, en un origen, era cobert d'edificis de fusta, però fou buidat arran de l'edicte d'Ivan III del 1493, ja que tots aquells edificis de fusta eren perillosament susceptibles de ser arrasats pel foc. La nova esplanada –originàriament coneguda com el Pojar (Пожар), literalment l'«incendi»– de mica en mica va esdevenir el principal mercat a l'aire lliure de Moscou. Posteriorment s'emprà per a diverses cerimònies públiques i proclamacions, i ocasionalment com a lloc de les coronacions dels tsars de Rússia. D'ençà de la urbanització de la plaça, ha estat usada per tots els governants russos de les diverses èpoques per a tota mena de cerimònies oficials.
El nom de plaça Roja no deriva del color dels maons que l'envolten, ni del nexe entre el color roig i el comunisme. El nom prové de la paraula russa kràsnaia (красная),[3] forma femenina de l'adjectiu que tant pot significar 'roig' com 'bell' (aquest darrer significat és arcaic). El mot s'aplicava (en el sentit de 'bell') a la Catedral de Sant Basili, i subseqüentment es traslladà a la plaça adjacent. Es creu que la plaça adquirí el seu nom definitiu (substituint, així, l'antic Pojar) al segle xvii. Diverses ciutats russes antigues, com ara Súzdal, Ielets o Pereslavl-Zalesski, també anomenen la seva plaça principal Kràsnaia plósxad, igual que la seva homònima de Moscou.
Història recent
Durant l'era soviètica, la plaça Roja mantingué el seu significat i es transformà en la plaça principal de la vida del nou Estat. Contigua a la residència oficial del govern soviètic dins el Kremlin, va ser remodelada per permetre les desfilades militars. Es van demolir la Catedral de Kazan i la Porta de la Resurrecció amb la capella Íverskaia per fer espai per als vehicles militars pesants. També s'havia planejat enderrocar la Catedral de Sant Basili, l'edifici més popular de Moscou. La llegenda diu que Làzar Kaganóvitx, director del pla de reconstrucció de Moscou, preparà una maqueta especial de la plaça Roja en la qual la catedral podia ser eliminada i la presentà a Stalin perquè veiés de quina manera la catedral era un obstacle per a les desfilades i el trànsit. Però quan la retirà de la plaça, Stalin objectà: «Làzar! Torna-la!».
La plaça Roja de nit, amb la tomba de Lenin al centre de la imatge
.jpg)
