Aquest article (o aquesta secció) necessita alguna millora en els seus enllaços interns. Falta enllaçar les paraules més significatives als articles corresponents
És una peça de metall, amb la forma general d'un pic, i té noms de quatre parts: el mànec, que és el cos o pal, la punta, que és l'extrem inferior i és de forma aguda, el pic, que és la part més esmolada i utilitzada i la pala, que es fa servir per tallar esglaons o replans per als peus. Naturalment, amb el perfeccionament dels grampons aquesta darrera utilitat queda restringida als pendents més drets de gel viu.
El mànec és d'alumini o metall lleuger i el pic i la pala d'acer, com també la punta força vegades. És normal portar-lo lligat o assegurat amb una baga al canell de la mà que el porta.
Forma part de l'equip en aquestes modalitats esportives, ja que es desenvolupen en presència de neu o glaç, encara que s'utilitza de forma diferent en cada cas.
En l'escalada en gel s'utilitza sota la forma de "piolet tracció", és a dir, l'escalador progressa utilitzant els peus –equipats amb grampons- i les mans, freqüentment amb un piolet a cadascuna. Es tracta de piolets molt curts, amb el pic en angle molt tancat i de vegades regulable. Són eines de gran precisió.
En alpinisme s'utilitza també per a progressar, però només de forma ocasional. Si el pendent és prou dret i es puja també dret, es clava de pic o de punta (depenent de la consistència de la neu) per evitar que la seguretat depengui únicament d'un peu, en aixecar l'altre per fer un nou pas. Més sovint es fa servir per facilitar l'equilibri en determinades situacions.
Si és un piolet llarg, de marxa, s'utilitza com si fos un bastó, agafant-lo per la creu i amb la pala sota el palmell. En aquest cas s'agafa amb la mà que queda pendent amunt, per sobre el cos del marxador, i la seva missió és equilibrar el pas, en cas d'ocasionals relliscades dels peus.
Quan forma part de l'equip de l'esquiador és per assegurar els moviments en situacions delicades igual que en l'alpinisme.
És també un estri que permet l'assegurament a un altre, fent-se servir llavors com un gros clau o una estaca. També es pot utilitzar en descensos i existeixen tècniques –però de resultat improbable– que permeten recuperar un piolet després d'utilitzar-lo per un ràpel o passar una rimaia.
