Una vegada a Nàpols, va estudiar música al conservatori di Sant'Onofrio a Porta Capuana sota l'ensenyament de A. Amendola i Nicola Porpora i el 1724 va ser nomenat mestre de capella de l'església de Santa Maria la Nova. El 1725 va escriure la seva primera òpera buffa, Il trionfo dell'amore ovvero Le nozze tra amici, i els anys següents van veure els resultats del seu nou treball: el 1726La Carlotta, la seva segona òpera còmica, i el 1728L'Ezio, la seva primera òpera seriosa, que es va presentar a Roma. Per al Carnaval de 1737 va estrenar la comèdia L'Orazio, amb gran èxit, tant és així que durant molts anys després encara es representava sovint com un pasticcio. Una d'elles fou el 1750 al teatre de la Santa Creu de Barcelona amb el títol Il maestro di musica, amb noves àries seves i d'altres autors com Pergolesi o Terradelles.[1]
Des de 1740 la seva producció operística va patir un fort descens fins a 1748, quan va donar la seva última òpera.
Pietro Auletta es va casar amb Anna Biancone amb qui va tenir una família nombrosa. Un fill, Domenico, va seguir els seus passos com organista i compositor de música d'església.[2]
Obres
Òperes
Il trionfo dell'amore ovvero Le nozze tra amici (opera comica, llibret de Carlo de Palma, 1725, Nàpols)
La Carlotta (opera comica, llibret de Bernardo Saddumene, 1726, Nàpols)
Orazio (commedia per musica, llibret d'Antonio Palomba, 1737, Nàpols; representada amb el títol Il maestro di musica a París el 1725, com L'impressario a Verona el 1748, com L'impresario a Torí el 1748, com Impresario abbandonato a Mònaco el 1749 i com El maestro de capilla a Barcelona el 1750)
Il Marchese Sgrana (dramma per musica, llibret d'Antonio Palomba, 1738, Nàpols)
