Formada a l'Acadèmia Charpentier de París, posteriorment estudià a l'Escola Superior de Belles Arts de Valença, entre els anys 1969 i 1971, i a l'Escola Superior de Belles Arts de Perpinyà. El 1973 va obtenir el Diploma Nacional d'Escultura a França.[2] Es traslladà a Catalunya i s'instal·là a Blanes, la primera de les diverses poblacions de les comarques gironines on ha treballat. A Girona, participà activament en la recuperació del patrimoni històric i artístic de la ciutat, especialment el centre Isaac el Cec, al Call de Girona, juntament amb el seu marit Josep Tarrés.[3]
En la seva obra inicial dominaven les formes abstractes que han derivat en una figuració molt estilitzada. Treballa especialment el marbre i l'alabastre, materials translúcids dels quals aprofita molt bé els efectes de la llum, i també els metalls, especialment l'acer.[4] A més de l'escultura ha fet obra pictòrica de gran format i el 2007 va ser l’autora escollida per fer el tapís de l'Escola Municipal d'Art al centre cultural La Mercè. Té molta obra pública a la ciutat de Girona com «El crit de la bruixa», als Jardins de la Francesa, «A Josep Pla», a la plaça de Josep Pla, o al vestíbul de la Casa de Cultura, a la Plaça de l'Hospital. La seva obra està representada en col·leccions com la Parc Art a Cassà de la Selva o també a la Fundació Vila Casas. Ha exposat a Girona,[5] en diversos municipis de Catalunya,[6] i a països com França o Alemanya.
Referències
↑«Pia Crozet». Ajuntament de Girona. Art al carrer. [Consulta: 3 juny 2022].