D'acord a la seva posició en els diagrames color-color en infraroig, Pi¹ Gruis entra dins de la subclasse C dins dels estels intrínsecament S, que inclou a estels amb un dens embolcall circumestel·lar ric en oxigen. Així mateix, Pi¹ Gruis està classificada com I (emissió de silicat) i SE (emissió de pols de silicat ric en oxigen). Les observacions d'espectroscòpia i interferometria concorden amb l'existència d'un fi embolcall de pols localitzada a una distància de 14 vegades el radi estel·lar. Amb una temperatura de 700 K, estaria formada per partícules compostes per un 70% de silicat i un 30% d'alumini amorf. Pot existir un segon embolcall d'H₂O+SiO a 1.000 K estenent-se des de la fotosfera de l'estel fins a 4,4 radis estel·lars.[7]
Pi¹ Gruis probablement forma un sistema binari amb una nana groga de tipus G0V i magnitud +10,9. Visualment a 2,71 segons d'arc, no s'ha observat variació en la separació durant més d'un segle.[7]
Utilitzant el Very Large Telescope d'ESO, un equip d'astrònoms ha observat, per primera vegada de forma directa, els patrons de granulació en la superfície d'un estel fora del Sistema Solar: l'envellit estel gegant vermell π¹ Gruis. Aquesta nova imatge, obtinguda per l'instrument PIONIER (VLTI), revela les cèl·lules convectives que conformen la superfície d'aquest enorme estel. Cada cèl·lula cobreix més d'un quart del diàmetre de l'estel i té una grandària de prop de 120 milions de quilòmetres.
.svg){kind=small}
