PROFILPELAJAR.COM

Philippe Morillon
Biografia
Naixement	24 octubre 1935 (89 anys); Casablanca (Marroc)
Diputat al Parlament Europeu
	Representa: Moviment Demòcrata; 20 juliol 2004 – 13 juliol 2009 ; Legislatura: VI legislatura del Parlament Europeu ; Circumscripció electoral: Circumscripció Oest ; Electe a: eleccions al Parlament Europeu de 2004
Diputat al Parlament Europeu
	Representa: Moviment Demòcrata; 20 juliol 1999 – 19 juliol 2004 ; Legislatura: V legislatura del Parlament Europeu ; Circumscripció electoral: França ; Electe a: eleccions al Parlament Europeu de 1999
Comanador UNPROFOR
	octubre 1992 – juliol 1993
Comandant adjunt UNPROFOR
	març 1992 – setembre 1992
Dades personals
Formació	École Spéciale Militaire de Saint-Cyr ; École supérieure d'électricité ; Liceu Hoche
Activitat
Lloc de treball	Estrasburg ; Brussel·les
Ocupació	polític, enginyer, militar
Activitat	1956-1997
Partit	UDF; MoDem
Carrera militar
Lleialtat	França; UNPROFOR
Branca militar	Exèrcit de Terra Francès; UNPROFOR; Força d'Acció Ràpida
Rang militar	General
Conflicte	Guerra d'Algèria; Guerra de Bòsnia
Premis
	Legió d'Honor

Philippe Morillon, nascut el 24 d'octubre de 1935 en Casablanca (Marroc), és un exmilitar francès, que va aconseguir el grau de General de l'Exèrcit de Terra Francès, i després de passar a la reserva, va iniciar la seva carrera política, sent eurodiputat durant dues legislatures.

Biografia

Activitat militar

Nascut al Protectorat francès del Marroc, i fill d'un militar mort en la Segona Guerra Mundial, Morillon va ingressar el 1956 en l'Escola Militar Especial de Saint-Cyr, i va participar en els últims anys de la Guerra d'Algèria, mostrant-se crític amb la decisió de retirar-se del país presa pel govern francès.^[1]

El 1974 va ingressar en l'Escola Militar de l'Estat Major, i entre 1984 i 1986, va ser conseller militar de l'Assemblea Nacional de França.

Es va incorporar a la missió UNPROFOR de les Nacions Unides enviada a les Guerres Iugoslaves com a Oficial Major d'aquest contingent a Bòsnia i Hercegovina de 1992 a 1993. En el marc de la Guerra de Bòsnia, i al març de 1993, es va desplaçar a Srebrenica per visitar i tranquil·litzar als seus habitants, refugiats a la "zona segura" que delimitava la ciutat, assetjada per l'exèrcit serbobosnià (VRS), on va pronunciar una frase que es convertiria en lapidària: "mai us abandonarem".^[2] Dos anys més tard, el VRS al comandament del general Ratko Mladić va prendre la ciutat, i sense que els cascs blaus holandesos que la protegien intervinguessin, els serbobosnians van cometre el genocidi de Srebrenica, executant a uns 8.000 homes que s'hi trobaven.^[3]

Després de la seva sortida de Bòsnia, Morillon va ser nomenat comandant de la Força d'Acció Ràpida, per deixar l'exèrcit en complir els 62 anys, el 1997, amb el grau de general de l'exèrcit de terra (5 estels).

Activitat política

Després de la seva passada a la reserva, va iniciar la carrera política, figurant en la llista de la UDF al Parlament Europeu per a la legislatura 1999-2004. El 13 de juny de 2004, va liderar la llista de UDF en la circumscripció interregional Occidental (Bretanya, País del Loira, Poitou-Charentes) amb la qual va resultar reelegit diputat al Parlament Europeu.

El General Morillon va ser membre de la comissió d'afers exteriors, drets humans, seguretat comuna i política de defensa i membre suplent de la comissió de cooperació i desenvolupament. Va representar a l'Assemblea interparlamentària paritària de la zona Àfrica-Carib-Pacífic, a la Unió Europea i al fòrum Euromediterrani. Va presidir també la delegació del Parlament Europeu en l'Assemblea parlamentària de l'OTAN. L'agost de 2009 fou el cap dels observadors de la Unió Europea en les eleccions presidencials de l'Afganistan.^[4]

A l'octubre de 2010, Morillon va realitzar una visita al memorial de la massacre a Srebrenica, però va haver d'abandonar el lloc davant les protestes d'un grup denominat "Mares de Srebrenica", que van acusar a l'ex militar de no haver impedit la massacre dels seus fills. A la seva sortida, va declarar que "Si hagués sabut (…) que tot anava a acabar d'aquesta manera, hauria evacuat tothom. Però no vaig poder fer-ho, perquè m'haurien considerat còmplice de la neteja ètnica i perquè el govern de Sarajevo no volia".^[5]

Referències

↑ Semanario Serbio «Srebrenica-una visión diferente^{[Enllaç no actiu]}»
↑ YouTube «Général Morillon à Srebrenica»
↑ 20 minutos «Serbia, absuelta del genocidio de Srebrenica, donde murieron 8.000»
↑ Emol «La Presidencia sueca de la UE, por su parte, está preocupada por los informes sobre posibles fraudes en los comicios.»
↑ Euronews «Las madres de Srebrenica expulsan del Memorial al general francés Philippe Morillon Arxivat 2010-09-09 a Wayback Machine.» Consultat el 19 de novembre de 2010

Bibliografia

Croire et oser : chronique de Sarajevo (1993), Philippe Morillon, Grasset - ISBN 2-246-48801-X.
Parole de Soldat (1996) - éditions Balland - ISBN 2715811187.
Mon Credo (1999) - éditions Presses de la Renaissance - ISBN 2856167268.
Le Testament de Massoud (2004) - éditions Presses de la Renaissance - ISBN 275090000X.