Philip Guston

Plantilla:Infotaula personaPhilip Guston

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 juny 1913 Modifica el valor a Wikidata
Montreal (Quebec) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juny 1980 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Woodstock (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaWoodstock Artists Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióOtis College of Art and Design
Manual Arts High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Nova York
Saint Louis
Sarasota
Los Angeles
Iowa City
Woodstock Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, dibuixant, gravador, dibuixant projectista, gravador, muralista, litògraf, il·lustrador, artista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Iowa (1941–1945)
Works Progress Administration
Universitat Washington a Saint Louis Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereArt abstracte i art figuratiu Modifica el valor a Wikidata
MovimentExpressionisme abstracte i neoexpressionisme Modifica el valor a Wikidata
Representat perHauser & Wirth Modifica el valor a Wikidata
Participà en
11 juliol 1959documenta 2 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMusa Guston Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Discogs: 2279820 Find a Grave: 110025775 Modifica el valor a Wikidata

Philip Guston (Montreal, 27 de juny de 1913 - Woodstock, 7 de juny de 1980) fou un pintor quebequès-estatunidenc. Primer va destacar com a muralista, i va treballar per la Federal Art Project (de 1935 a 1942), com el seu amic Adolph Gottlieb. Formà part d'un grup d'artistes conegut com l'Escola de Nova York, juntament amb Jackson Pollock,[1] Elaine de Kooning, Lee Krasner, Franz Kline, Arshile Gorky, Mark Rothko, Hans Hofmann, Adolph Gottlieb, Robert Motherwell, Willem de Kooning i Clyfford Still.[2]

A principis dels anys quaranta va començar a pintar un tipus d'estil de fantasia figurativa que s'apropava al surrealisme. Cap a final de la mateixa dècada, però, va començar a experimentar amb abstraccions que s'assemblaven lleugerament a paisatges urbans, fins que cap a 1950 eliminà l'element figuratiu de la seva obra. Els seus quadres més característics mostren taques lluminoses de colors superposats amb pinzellades delicades a la zona central d'un llenç de fons clar. Aquest tret ha estat descrit com a impressionisme abstracte, i es va associar Guston amb el grup, més líric, d'expressionistes abstractes.

Durant els anys seixanta, els grisos van substituir la brillantor inicial dels colors, i de mica en mica s'hi endinsaren vagues associacions naturalistes, fins que als anys seixanta va introduir una nova forma de figuració, a mig camí entre la sàtira i l'estil grotesc de Goya. Utilitzava una tècnica amb bandes de còmic i colors molt discordants. Pintava amb un cert ànim de brutalitat, estil amb què va descriure escenes del Ku-Klux-Klan i magnífics comentaris socials.

Referències

Bibliografia

  • Diccionari d'Art Oxford Ed. 62, 1996