El peu de rata anisat (Ramaria gracilis) és un peu de rata tòxic i poc comú, de port petit i gràcil, característica que dona origen al seu nom científic.[2]
Descripció
És ramificat, en forma de corall, i de superfície llisa, com la resta de peus de rata. Mesura entre 5 i 8 cm d'amplada i entre 5 i 7 cm d'alçada. La base està poc desenvolupada i de la qual sorgeixen diverses branques principals que se subdivideixen consecutivament. Les ramificacions es formen majoritàriament de dues en dues i els seus extrems acaben en una o més puntes punxegudes. Tot ell és de color de blanquinós a ocraci rosat pàl·lid o ocraci groguenc, i té la superfície pruïnosa (és a dir, com si hagués estat recoberta per pólvores de talc). La carn és consistent i té el mateix color que la resta del bolet. Té un sabor amargant, malgrat que desprèn una olor anisada molt agradable. L'esporada és de color ocraci. Les espores es produeixen en basidis tetraspòrics i són petites (de 5-7 x 3,5-4,5 µm), el·lipsoïdals i berrugoses. No s'observen cistidis.[2][3][4]
Es pot conèixer bé per la mida petita, pel color ocraci pàl·lid i per l'olor d'anís de la carn. L'única confusió possible és amb Clavulina cristata, però aquesta espècie no desprèn l'olor anisada del peu de rata anisat.[2][4]
↑ 2,02,12,22,3 El Fascinant món dels bolets. Volum 2. Espècies i famílies (I). ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2003. ISBN 8493317357. Pàg. 109.
↑Villegas, Margarita; Cifuentes, Joaquín; Torres, A. E., 2005. Sporal characters in Gomphales and their significance for phylogenetics. Fungal Diversity 18: 157–75. [1]
↑ 4,04,1 Courtecuisse, Régis. Mushrooms of Britain and Europe. HarperCollins. Pàg. 355. ISBN 9780002200127
↑Agerer, Reinhard; Christan, Josef; Mayr, Christoph; Hobbie, Erik, 2012. Isotopic signatures and trophic status of Ramaria. Mycological Progress 11 (1): 47–59. [2]
.svg){kind=icon}
