Petrificar (del llatí petra (pedra) i -ficar) es refereix a convertir o transformar alguna cosa en pedra, en algun altre material dur o simplement,endurir-la. També es refereix a deixar a algú paralitzat de terror o sorpresa.[1]
Petrificació en la naturalesa
La mineralització o litificació és el cas més freqüent de petrificació (que en aquest cas seria el terme vulgar). Un cos orgànic enterrat entre capes geològiques, perd, per putrefacció i descomposició, la matèria orgànica; però si els espais buits són emplenats per substàncies minerals en dissolució aportades per les aigües que impregnen el terreny, el cos o resta orgànica, s'haurà mineralitzat (petrificat), transformant-se en roca (pedra). En els ossos es coneix el seu grau avançat de fossilització per mineralització, perquè són molt més densos i pesats que quan no estan fossilitzats.
En general la substància «fosilitzant» més comuna és el carbonat càlcic. També ho són la sílice, els òxids i els carbonats de ferro; més rares vegades el sofre, com passa en els mol·luscs fòssils de Libros (Terol), i en algun cas, la pirita i el guix.
Algunes vegades la mineralització es realitza reemplaçant la matèria orgànica original partícula a partícula, gairebé molècula a molècula. Aquest cas es denomina permineralització i se sol conservar l'estructura microscòpica del cos.
Es pot visualitzar en mites i llegendes, certs actes de petrificació com:
En el conte del rei Mides, li van fer un encanteri perquè tot el que toqués es convertís en or.
En la mitologia grega una de les Gorgones, la Medusa, va ser condemnada al fet que tot el que veiés amb els seus ulls es transformés en pedra.
Diversos animals mitològics en diferents cultures posseeixen, segons les llegendes, la propietat de petrificar. L'exemple més conegut és el del basilisc, que es deia que podia matar o petrificar amb la mirada.
Al conte d'origen català Aigua de vida els germans són petrificats per no fer cas dels consells
