La Petita Polònia (des de l'edat mitjana, en llatí, Polonia Minor, en polonèsMałopolska) és - al contrari de la Gran Polònia - originalment, la part meridional de l'antic estat polonès, amb les ciutats de Cracòvia, Lublin, Zamość i Sandomierz, el ducat de la Petita Polònia. Els territoris al voltant de Sandomierz es consideren parcialment com a part del mateix ducat. Durant la seva pertinença a Polònia, les regions ucraïneses de Galítsia, Podíl·lia, Volínia i altres quedaven també incloses en aquest concepte. La Província de la Petita Polònia existí fins a 1772.
Llac Solina, BieszczadyPolònia en els límits abans de 1660. La confederació lituano-polonesa, província de la Petita Polònia, en els límits de 1635, moment de més àmplia extensió de Polònia a l'est. Els límits a l'est no va ser estables i tancats en cap moment.Part d'un mapamundi per Martin Waldseemüller;[1] assentaments de la Petita Polònia en el segle xv.
A causa de les divisions de Polònia, la major part de les regions ucraïneses i la meitat meridional de les àrees originalment poloneses a Àustria van esdevenir una província coneguda amb el nom de Regne de Galítsia i Londomèria en la monarquia austrohongaresa, amb les regions ucraïneses de Galítsia de l'est, mentre que les àrees originalment poloneses es qualificaven com a Galítsia de l'oest. Les parts septentrionals de les àrees poloneses originals i parts de Podíl·lia i Volínia passaren a mans de Rússia per causa del repartiment de Polònia.
↑„Mapa de Germània, Petita Polònia, Hongria, Valàquia i Transsilvània i parts de països adjacents,“ per „Claudii Ptolemaei geographicae enarrationis libri octo“, 1525, Estrasburg
