Peter Leonard Leopold Benoit dit Peter Benoit (Harelbeke, 17 d'agost1834 - Anvers, 8 de març1901) era un compositor flamenc. El seu nom oficial era Pierre, ja que l'administració belga refusava d'inscriure noms neerlandesos. Més tard, va canviar el seu nom per Peter i sempre signa tota la seva obra amb aquest nom.
Biografia
Son pare i un organista d'Harelbeke van donar-li la base de la seva educació musical. El 1851 va començar a estudiar la composició al conservatori de Brussel·les amb François-Joseph Fétis. El 1854 va obtenir un primer premi de composició i d'harmonia. El 1957 va obtenir el primer premi del Prix de Rome (Bèlgica) per a la seva cantata Le meurtre d'Abel, un fet que li va permetre l'any següent de fer un viatge llarg a Alemanya durant el qual va visitar Colònia, Bonn, Leipzig, Dresden, Berlín i Múnic. En aquest període va compondre moltes obres i també va escriure un assaig L'École de musique flamande et son avenir (trad.: L'avenir de l'escola de música flamenca) en una època a la qual l'ensenyament en neerlandès si més no era prohibit, no era gaire estimulat ni subsidiat per a l'estat belga jove que els fundadors recents somiaven unilingüe i francòfon.
El 1867 va ser nomenat director de l'orquestra del teatre les Bouffes-Parisiens, Jacques Offenbach n'era aleshores el director.
En tornar a Bèlgica serà anomenat director de l'Escola Flamenca de Música d'Anvers on va tenir entre altres alumnes que més tard serien coneguts com en Frank Van der Stucken,[1]Karel Mestdagh[2] i en Emile Wambach, i que el 1898 va aconseguir l'estatut de conservatori. Morí el 1901 a Anvers. En la seva memòria, l'escola de música de la seva ciutat natal va batejar-se Stedelijke Muziekschool Peter Benoit.
La música i la política d'emancipació del poble flamenc
D'acord amb l'esperit romàntic, propagat pel seu exemple Richard Wagner volia crear una música que representava l'esperit i la natura del poble flamenc. Va esdevenir així exponent del moviment europeu de nacionalisme musical, tal com Wagner a Alemanya, Sibelius a Finlàndia, Smetana a Txèquia, el Grup dels Cinc a Rússia i molts altres. Va escriure molts assajos i polèmiques nacionalistes i emancipatoris. Era convençut que l'ensenyament havia de ser en la llengua vernacular, en el seu cas doncs el neerlandès. Pensava que la millora mena per la ‘puresa’ de la natura d'un poble s'expressava enlloc millor que a les cançons populars. Per a conservar-la, va utilitzar-les a les seves composicions.
Durant tota sa vida, va obrar per a l'ensenyament en neerlandès, per a la música religiosa en la llengua vernacular, per a una òpera flamenca, per a teatres musicals populars a les petites ciutats, per a un festival i per a la col·laboració cultural amb els Països Baixos. Aquestes idees no van gaire plaure al govern i l'administració belgues que odiaven l'estat veí del qual acabaven d'escindir-se només quatre anys abans el naixement de Benoit (1830).
Benoit somiava d'una música identitari, diferent de la francesa o alemanya, un somni que no va realitzar, car les seves obres millors no són gaire més flamenques que franceses o alemanyes. Els seus oratoris més importants són De Schelde (l'Escalda) i Lucifer, aquest darrer va ser una desfeta total quan es va produir a Londres el 1888.
Obra
Teatre musical
1855De Belgische Natie, drama líric, lletra de Jacob Kats
1856Het dorp in 't gebergte, òpera, lletra de Jacob Kats
1859De Elzenkoning - Le Roi des Aulnes òpera d'un acte