Pernui és un antic poble, ara del tot despoblat, del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1976 formà part del terme primigeni de Sort.
Segons Joan Coromines,[1] en primer lloc és molt clara l'adscripció de Pernui al grup de topònims amb el sufix -ui (<-oi), molt present a molts topònims pirinencs (Llessui, Bernui, Corroncui...). Pel que fa a l'arrel principal, Coromines descarta el parentiu amb l'ètim de perna/pierna, atesa la total absència a la zona pirinenca d'aquesta arrel romànica. Considera dues possibilitats: que l'origen sigui una arrel iberobasca del tipus perr-, amb alternança amb pern-, o que sigui una arrel plenament romànica: la de pedró/peiró (fita o oratori en lloc aïllat), que hagué passat per una fase amb la forma Peironui > Peronui > Pernui. Finalment, Coromines es decideix decididament per aquesta darrera possibilitat.
Geografia
El poble de Pernui
Situat en un coster, a força alçada, el poble de Pernui fou abandonat fa una quarantena d'anys després d'un incendi que arrasà les cases; només se'n salvà l'església.
Tot i que despoblat des de fa anys, es conserva memòria de les cases que formaven el poble de Pernui: Casa d'Antonet, Casa Magí, Casa Miquel, Casa Moriri i Casa de Redó, a més de l'església de Sant Germà.
Pascual Madoz dedica un article molt breu del seu Diccionario geográfico...[4] a Pernui (Pernuy). Diu que està situat en el vessant d'una muntanya molt alta, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa. Té un clima fred, combatut per tots els vents, especialment els del nord i de l'oest, i els seus habitants pateixen pulmonies i inflamacions. El poble tenia 3 cases i l'església de Sant Germà. Pel que fa a habitants i altres detalls, el comptabilitza amb Sort.
Segons Ceferí Rocafort,[5] Pernui comptava a començament del segle xx amb 10 edificis i 35 habitants.
Coromines, Joan. «Pernui». A: Onomasticon cataloniae. VI O - Sal. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1996. ISBN 84-7256-852-0.
Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Sort - Enviny». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
Lluís, Joan. El meu Pallars. Volum II. El Pallars Sobirà, 1a part. Barcelona: Editorial Barcino, 1961 (Tramuntana, 7). ISBN 84-7226-118-2.