Jugador de començament de segle xx, que ocupava la posició de defensa.[1] Començà a jugar al FC X / X Sporting Club entre 1906 i 1909,[1] on guanyà tres cops el campionat de Catalunya.[2] El club X es convertí en CD Espanyol, i Molins continuà formant part de l'equip, fins que el 1912 ingressà al FC Barcelona, per jugar-hi durant dues temporades més.[1] Amb el Barça guanyà el Campionat de Catalunya, el d'Espanya i el dels Pirineus la temporada 1912-1913. Fou el primer jugador de les comarques de Lleida en jugar al Barça.[1]
També fou un destacat atleta i submarinista.[1] En atletisme va batre el rècord de Catalunya en les proves de llançament de disc i llançament de javelina.[3]
Referències
↑ 1,01,11,21,31,4Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6.