Pere Cerdà (Cotlliure, 1370 - Graus, Osca, 1422) va ser un frare dominic català. És venerat com a beat a Cotlliure i al si de l'Orde dels Predicadors, tot i no haver estat beatificat oficialment.[1]
Nascut a Cotlliure en una família modesta, era sord-mut. Va ingressar en el convent de l'Orde de Sant Domènec, com a convers, i hi feia tasques domèstiques i humils, ateses les seves limitacions i la seva manca de formació. Segons la tradició, va guarir quan Vicent Ferrer va visitar el seu convent en 1409: llavors, Pere es vestí amb la capa negra del pare Ferrer i, només amb el seu contacte, va recuperar la parla i l'oïda.
El cas és que des de llavors va ingressar a l'orde com a frare i va acompanyar Vicent Ferrer en molts dels seus viatges de predicació, i ell mateix va convertir-se en un gran predicador, aconseguint moltes conversions, especialment entre els jueus. El 1420 va ser elegit prior del convent dominicà de Cotlliure.
Quan era a Graus amb Vicent Ferrer va emmalaltir; això va fer que no pogués acompanyar-lo en el seu viatge al sud de França.[2] Va morir al mateix Graus el 1422, en olor de santedat. Hom va dir que les campanes de la vila van tocar totes soles per a anunciar-ho. Va ser enterrat al santuari de la Mare de Déu de la Penya, a Graus.
Diu la tradició que, en morir Cerdà, els sarments del coixí amb els quals dormia rebrotaren de nou i sense estar plantats, se'n feu raïm. Aquest miracle es perllongaria durant anys, car després d'arrencar-ne el raïm, en brotava un altre de nou. D'aquest raïm se'n faria vi, conegut com el "vi del pare Cerdà". Segons Joan Amades, algunes persones li deien "vi cerdà" a aquell vi destinat a la medicina.[2]
El seu culte es desenvolupà a Graus, on el seu sepulcre era visitat, i a Cotlliure, on una talla seva ocupa part del retaule de la capella de Sant Vicenç de l'església parroquial.
Referències
Bibliografia
