El perclorat d'amoni es presenta com un sòlid o pols de color blanc, cristal·lí, i inodor. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Descompon violentament a 130 °C i la seva densitat 1,95 g/cm³ a 20 °C. És molt soluble en aigua (200 g/L a 249 g/L a 25 °C). És molt soluble en amoníac, soluble en metanol, poc soluble en etanol i acetona i insoluble en acetat d'etil i èter etílic.[1]
És un compost explosiu en pols de partícules menors de 15 μm de diàmetre o si en pols de partícules més grans però seques completament. No es crema fàcilment, sinó que es cremarà si està contaminat per material combustible. Pot explotar en una exposició prolongada a la calor o al foc.[1]
Obtenció
El perclorat d'amoni es produeix per reacció entre amoníac i àcid perclòric:
El perclorat d'amoni s'utilitza principalment per a la producció de propulsors de combustible sòlid. Aquests propulsors estan compostos per combustible i oxidant barrejat amb un aglutinant com el cautxú, tots units en una barreja homogènia. El perclorat serveix com a oxidant, mentre que el combustible pot ser per exemple l'alumini. Fou emprat en els coets de combustible sòlid dels transbordadors espacials de la NASA. La reacció que tenia lloc és:[2]
S'empra també en explosius, pirotècnia, com a agent de gravat i gravat, i en química analítica.[1]