Percivalle Doria (en occità Perceval Doria) (Gènova, ca. 1195- Arrone, 1264) fou un militar i trobador italià, del qual ens han pervingut poesies tant en italià com en occità.
Vida
Percivalle Doria, possiblement de la influent família genovesa dels Doria, està documentat des de 1228 com a podestà de nombroses ciutats tan norditalianes (Asti 1228, Parma 1243) com també occitanes (Arle 1231, Avinyó 1233, 1237), on hauria entrat en contacte amb la llengua i la poesia trobadoresca. Percivalle era un gibel·lí i Manfred de Sicília el feu vicari general d'Ancona i Spoleto (1255) i de la Romanya (1258). Comandà diverses accions bèl·liques, com la destrucció de Spoleto el 1259, i morí ofegat en el riu Nera di Narco el 1264 quan el creuava comandant un exèrcit per anar en ajuda de Manfred contra els exèrcits del Papa i de Carles d'Anjou.
Obra
En occità
(371,1)[1]Felon cor ai et enic (sirventès en elogi de Manfred de Sicília)
(371,2 = 149a,1) Per aqest cors, del teu trip (tençó amb Felip de Valenza, personatge altrament desconegut)
Giulio Bertoni, I trovatori d'Italia: Biografie, testi, tradizioni, note. Roma: Società Multigrafica Editrice Somu, 1967 [1915], pàg. 89-93 i 307-315 per l'edició de les poesies
Repertoris
Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Perceval Doria és el número PC 371]