Declarat conjunt historicoartístic, conté moltes mostres d'arquitectura medieval. La vila conserva el seu antic aspecte feudal, amb carrers estrets i tortuosos, on destaca el castell fortificat amb la seva torre de l'Homenatge i el palau, les muralles i l'església de Sant Esteve. Destaca també el gran fossat que envolta la població, excavat a la roca viva.
Nucli històric
Església de Sant Esteve
Al mig del poble emmurallat s'alcen el castell, format pel nucli fortificat sobre un enorme basament tallat a pic, i el palau. L'església parroquial es troba extramurs, en lloc despoblat. La muralla que envolta el barri del castell forma un recinte clos. Al nord i a l'est, dues contramuralles protegien aquests sectors del poble. Aquestes muralles són dels segles XII-XIII, amb la part superior refeta entre el segle xvi i el XVIII. Del recinte principal, en resten alguns llenços, els valls i tres torres de planta quadrada (de les quals una és la Torre de les Hores) i restes d'una altra així com de l'entrada del carrer Major. De les contramuralles resten llenços de murs, valls i restes d'algunes torres, una de planta circular, i el portal dit de la Verge a la banda nord. Uns 200 m al nord del portal, extramurs, es troba l'església parroquial de Sant Esteve, obra de finals del romànic.[2]
Història
El topònim Peratallada és documentat des del segle X (Petra scisse, Petra taiata) i respon, sens dubte, als valls de la fortificació que envolta el poble, de pedra tallada, excavats en la roca natural sorrenca. El primer cop, però, que és documentat el castell correspon a l'any 1065, com un dels límits del castell de Pals. L'origen de Peratallada és incert. Existeixen un seguit de cavitats i de solcs practicats a la roca viva, en diversos indrets del recinte, que poden respondre a un poblament molt reculat, potser romà o preromà. Com a mínim Peratallada ja existia en època alt-medieval, les restes d'opus spicatum ho confirmen. El llinatge de Peratallada fou el més important del Baix Empordà fins que a mitjan segle xiii, en morir Ponç de Peratallada sense successió, la seva germana Guillema es casà amb Gilabert de Cruïlles, quedant d'aleshores ençà unides les dues cases.[2]
↑Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3.
↑ 2,02,1«Peratallada». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 maig 2012].
