El perÃode postclà ssic mesoamericà és una de les subdivisions cronològiques tradicionalment utilitzades des de la segona meitat del segle XX per a la periodització de Mesoamèrica .
Mesoamèrica i Centreamèrica abans de l'arribada dels espanyols al segle XVIEl postclà ssic es subdivideix en dos subperÃodes. El primer, conegut com a postclà ssic antic, s’estén des del segle X fins al XIII , i es caracteritza per una gran inestabilitat polÃtica, un i un fort moviment de militarització de la societat, després de l’abandonament de moltes ciutats importants durant el perÃode anterior, l’Epiclà ssic . Es produïren moltes migracions , inclosa la incursió de pobles agrÃcoles i caçadors-recol·lectors al nord de Mesoamèrica.
El segon perÃode, anomenat postclà ssic tardà , correspon al final de la història de Mesoamèrica, que va acabar amb la conquesta espanyola . Existeix una forta integració comercial afavorida pels intercanvis maies que condueix a una estandardització dels estils artÃstics.[ 1]
També està marcat per una estandardització cultural, en particular a la zona de Nahua , i per l’aparició de grans imperis tributaris al centre de Mèxic, en particular, al segle XIV, els dels asteques i els Tarascos .
El final del Postclà ssic que es dona amb la segona dècada del XIV facilita un procés de transculturació que canvia les cultures indÃgenes i posa les bases del mestissatge a Mèxic i Centreamèrica .[ 2]
