La península del Cap Blanc o península de Nouadhibou[1] és una franja de terra que corre de nord a sud, a la costa meridional del Sàhara Occidental i septentrional de Mauritània. Rep el nom del seu extrem sud, el Cap Blanc o de Nouadhibou.
Història
El 1884 es construeixen tres edificis a la península de Ríu d'Or (Villa Cisneros, actual Dajla), la badia de Cintra i en Cap Blanc. A partir d'aquí s'endegarà la colonització espanyola del Sahara Occidental, que es perllongarà fins al 1976.[2]
El 1912, en els acords entre Espanya i França, la península fou dividida per la meitat entre tots dos estats, per una línia que, sorgint del cap, avançava cap al nord fins al paral·lel 20 i deixava el mateix terreny a est i oest. A la part oriental els francesos tenien l'establiment de Port-Étienne, la moderna Nouadhibou. La part occidental no estava ocupada pels espanyols, que el juny de 1920 van afermar els seus drets amb l'emissió de segells de correus, i el novembre del mateix any el governador de Río de Oro fundava la ciutat de La Agüera, avui virtualment deserta. La colònia espanyola de La Agüera fou unida a Río de Oro el 1924.[3]
La península va restar dividida entre França i Espanya fins al 1960. El 1960 Mauritània va accedir a la independència.[4] El 20 de desembre de 1975, la part occidental de la península fou ocupada pels mauritans en el marc dels acords de Madrid sobre el Sàhara Occidental.[5] El 1979 Mauritània, en la guerra que va seguir contra el Front Polisario, va renunciar a la seva part del Sàhara i va reconèixer la República Àrab Sahrauí Democràtica, a la qual va traspassar jurídicament el territori, que fou ràpidament ocupat pel Marroc; això no obstant, Mauritània va conservar l'administració de la península per consentiment tàcit de marroquins i sahrauís.[6]
