Pennus

Pennus[1] (en llatí: Pennus, que segons Isidor de Sevilla vol dir agut: "pennum antiqui acutum dicebant"[2]) va ser un cognomen romà que apareix entre la gens Júnia i la gens Quíntia. En aquesta segona gens, apareix sempre afegit a altres cognoms com Capitolí, Crispí i Cincinnat.[3]

Els Pennus de la gens Júnia van ser:

A la gens Quíntia, portaren aquest cognom Tit Quinti Pennus Cincinnat, cònsol el 431 aC, i Tit Quinti Pennus Capitolí Crispí, cònsol el 354 aC. No obstant això, segons Smith tots els Crispí de la gens Quíntia també eren Pennus Capitolí, i així també s'haurien anomenat així Tit Quinti Crispí i el seu fill Luci, i Tit Quinti Crispí Sulpicià.[4]

Referències

  1. ↑ Alberich, Joan; André, Avel·lí; Blay, Maite; Borràs, Joana; Romero, Carmen. Diccionari Llatí-Català de noms propis. Barcelona: Columna, 1994. 
  2. ↑ Isidor de Sevilla. Etymologiae XIX,19
  3. ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 184. 
  4. ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 891.