Península de Gaspé

Plantilla:Infotaula indretGaspé
Vista aèria
Imatge
Tipuspenínsula Modifica el valor a Wikidata
SobrenomCape Gaspé (francès)
Gaspé Peninsula (anglès)
Part deSoutheastern Quebec (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
EstatCanadà Canadà
Map
 48° 39′ 29″ N, 65° 45′ 10″ O / 48.658055555556°N,65.752777777778°O / 48.658055555556; -65.752777777778
Banyat perestuari del riu Sant Llorenç Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície31,075 km² Modifica el valor a Wikidata

GaspéCape Gaspé (francès), Gaspé Peninsula (anglès)— és una península del Canadà al sud-est del Quebec i envoltada per les aigües del riu Sant Llorenç al nord, del golf de Sant Llorenç a l'est i de la badia dels Chaleurs al sud. El nom de Gaspésie deriva de la paraula Gaspé, la qual al seu torn deriva de l'idioma micmac Gespeg, que significa 'fi de les terres'. La península gaspesiana va ser el bressol del Canadà quan hi desembarcà Jacques Cartier el 1534.

Geografia

La península de Gaspé ocupa una superfície de 30.341 km² (que és similar a la de Catalunya); està habitada per unes 100.000 persones. Engloba la Gespèsia administrativa (Gaspésie–Îles-de-la-Madeleine) i una part de la regió administrativa del Bas-Saint-Laurent.

Aquest extens territori té 5 regions naturals: la Côte ('costa'), l’Haute-Gaspésie, la Pointe (la Côte-de-Gaspé i le Rocher-Percé), la Baie-des-Chaleurs i la Vallée de la Matapédia.[1]

Cap Gaspé Station, 'la fi de les terres'

Geologia

El paisatge es va formar per l'aparició de la serralada dels Apalatxes.[2]

Clima

El clima de Gaspé és força heterogeni per motiu del relleu i els paisatges contrastats. És un clima boreal subàrtic, amb temperatures més suaus prop de la costa que a les muntanyes.[3]

El clima és més rigorós que a la resta del Quebec per la influència del golf de sant Llorenç. Al parc eòlic de Cap-Chat, la temperatura mitjana anual és de 3,3 °C i les precipitacions mitjanes anuals de 1.000 litres. Al mont Jacques-Cartier, la temperatura mitjana anual davalla a -3,6 °C i el sòl permagel pot tenir 60 metres de fondària.[4]

Vegeu també

Bibliografia

  • Paul Laramée et Marie-José Auclair, La Gaspésie, Les éditions de l'Homme ISBN 2-7619-1792-8.
  • Gabriel Audet, Gaspésie : Bas-Saint-Laurent, Îles de la Madeleine (broché).
  • José Benmouyal, 1987 : Des Paléoindiens aux Iroquoiens en Gaspésie: six mille ans d'histoire. Dossiers 63, ministère des Affaires culturelles, Québec.«Our Roots / Nos Racines». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 17 febrer 2013].
  • Adrian Burke, 2002, «Les carrières du Paléoindien récent à La Martre et la géologie du chert du mélange de Cap-Chat», Recherches amérindiennes au Québec 32(3): 91-99.
  • Éric Chalifoux, 1999, «Les occupations paléoindiennes récentes en Gaspésie», Recherches amérindiennes au Québec 29(3): 77-93.

Notes i referències

  1. «La géographie de la Gaspésie». encyclobec, les régions historiques du Québec. Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 6 juny 2007]., paragraphe sur la côte gaspésienne
  2. «La géographie de la Gaspésie». encyclobec, les régions historiques du Québec. Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 6 juny 2007].
  3. «Les écosystèmes». La Gaspésie. Arxivat de l'original el 2007-06-30. [Consulta: 17 juny 2007].
  4. Paul Laramée et Marie-José Auclair, La Gaspésie, son paysage, son histoire, ses gens, ses attraits, page 53, les éditions de l'Homme, 2003, ISBN 2-7619-1792-8

Enllaços externs