La península Calcídica (grec: Χαλκιδική) és una península de Grècia, a la costa de Tràcia, avui repartida entre els nomós de la Calcídica i de Tessalònica. És una península muntanyosa dividida en tres penínsules: Cassàndria (Pellene), Sithònia i Atos (Acte). El golf entre Atos i Sitònia es deia antigament golf Singític, i el situat entre Sitònia i Pellene, golf Toronaic.[1]
Fou colonitzada per la ciutat de Calcis a Eubea, d'on li ve el nom.[2] No obstant no eren calcídiques Acantos[3] i Stageiros (colònies d'Andros), ni Potidea (colònia de Corint), ni Olint (poblada per un poble expulsat de la regió de l'oest del Lydias a Macedònia).
Les ciutats calcídies fundades per Calcis al segle vii aC foren Torone i Crusis.[4] Artabazos, el sàtrapa persa revoltat contra Xerxes I de Pèrsia, va ocupar Olint, va matar el poble local (els bottiaei o bottis) i va entregar la ciutat als seus aliats calcídics.
Per influència del rei Perdicas de Macedònia, els calcídis van fer la guerra a Atenes que dominava Potidea i les ciutats de la rodalia. L'expedició de Brasides a Tràcia va segellar la independència de les ciutats de la península.[5]
Després de la guerra del Peloponès els habitants d'Apol·lònia de Calcídia i Acantos van demanar ajut a Esparta contra Olint, que finalment fou ocupada el 379 aC. Però Olint va obtenir després la supremacia fins a la incorporació a Macedònia.[6]