El pela-roques (Tichodroma muraria), anomenat també aranyer[1] i picaaranyes,[2] és l'únic habitant característic i gairebé exclusiu de les parets, tallats i espadats de les muntanyes pirinenques (en el sentit d'espècie rupícola amb residència i explotació tròfica de l'hàbitat). El pela-roques és l'únic membre existent tant del gènere TichodromaIlliger, 1811, com de la família dels ticodròmids [3]o ticodromàtids[4](Tichodromidae Swainson, 1827).
Té les ales molt amples i exageradament arrodonides, i les manté sovint obertes mentre s'enfila per espadats verticals de forma aparentment espasmòdica.
Observat gairebé sempre adherit a una roca o paret, i molt ocasionalment a terra, ressalta el seu llarg, fi i decorbat bec i el detall de les ales abans esmentat.
La coloració de les ales és tan contrastada (negre i vermell, amb taques blanques arrodonides) que gairebé es podria dir que sembla aposemàtica.
A l'època nupcial destaquen en el mascle la gorja, el coll i les galtes de color negre. La femella (igual que els dos sexes a l'hivern) no té gens de negre pel dessota.
Fora de l'estiu davalla a la terra baixa i hom el pot observar, fins i tot, als penya-segats de la costa. Aleshores és quan s'ha vist a les preses d'Oliana, Sant Ponç i la Baells. Freqüenta també els ponts i les grans parets com ara la del Castell de Cardona. S'ha vist al Montcau i també a Montserrat.
Alimentació
Consumeix mol·luscs, aràcnids i altres artròpodes lapidícoles i fissurícoles que captura sempre en parets, lleixes i rocams inaccessibles a la majoria d'aus.
Reproducció
A l'estiu es tracta d'una espècie oròfila estricta de caràcter territorial que cria en un extens territori, el qual ocupa des del maig.
.svg){kind=icon}
