La Peña Blanca fou una agrupació política creada a Barcelona el 14 d'abril de 1931 , el mateix dia de la proclamació de la Segona República Espanyola per l'aristòcrata i poeta Miquel de Gomis i Casas . La seva ideologia era monàrquica espanyolista defensora de la restauració d'Alfons XIII . Era formada per un centenar de membres, la gran majoria de l'aristocràcia catalana, com Lluís de Foronda i Gómez , Santiago Nadal i Gaya , Ildefons d'Ayguavives i de Solà i Joan Carles d'Ayguavives i de Solà , Enrique García-Ramal y Cellalbo , Aureli Joaniquet i Extremo , Josep Bertran i Güell , Darius Rumeu i Freixa (el baró de Viver ), el comte del Montseny , i altres, molts d'ells burgesos industrials ennoblits pel rei Alfons XIII.
No passà mai del miler d'afiliats malgrat la solvència financera del grup, gràcies a les aportacions que els feia regularment el comte de Fígols . Organitzava cicles de conferències on hi intervenien polítics lligats a Acción Española , com Antonio Goicoechea i José María Pemán . El 1932 es presentà a les eleccions del Parlament de Catalunya , en coalició amb Comunió Tradicionalista en la llista Dreta de Catalunya , però només va obtenir 15.500 vots. Després d'aquest fracàs, el 1933 es van integrar en Renovación Española .
Bibliografia
Mota Muñoz , José Fernando. ¡Viva Cataluña española!: historia de la extrema derecha en la Barcelona republicana (1931-1936) (en castellà). València: Publicacions de la Universitat de València, 2020. ISBN 978-84-9134-567-1
