Els països menys desenvolupats (LDCs, per les seves sigles en anglès), a vegades anomenats Tercer Món, són països en vies de desenvolupament o subdesenvolupats que, segons les Nacions Unides tenen els indicadors socioeconòmics més baixos del món, així com els índexs de desenvolupament humà més baixos. Un país pot ser classificat com a país menys desenvolupat si compleix amb tres criteris:[1]
renda baixa (una mitjana de tres anys de la Renda Nacional Bruta de menys de US$750; més de US$900 per sortir de la llista);
vulnerabilitat econòmica (basada en la inestabilitat de la producció agrícola, la inestabilitat en l'exportació de béns i serveis, en la importància econòmica de les activitats no tradicionals, en la concentració de l'exportació de mercaderies, el percentatge de la població desplaçada a causa dels desastres naturals, etc.)
La classificació més recent, del 16 d'abril, 2008, inclou quaranta-nou països.[2] Els únics dos països que han estat eliminats d'aquest llistat en augmentar llurs indicadors socials i econòmics són Cap Verd i Botswana