Els orígens els hem de situar amb la iniciativa de dedicar un espai públic a la figura d'Anne Frank per part de la Plataforma Cívica pel Carrer Anna Frank, creada el mes de maig de l'any 1995. Senyalant, per a tal propòsit, el tram del carrer de Sèneca entre el Carrer de la Riera de Sant Miquel i la Via Augusta, on justament era situada la Llibreria Europa, establiment orientat a publicacions i edicions d'enaltiment i apologia de l'extrema-dreta, el feixisme i el nazisme. Així va ser traslladat, amb recollida de signatures inclosa i adhesions de 72 entitats, a l'Ajuntament de Barcelona.[1][2]
El consistori va optar per un altre emplaçament, amb la creació de la Plaça d'Anna Frank, entre la Travessia de Sant Antoni i el Carrer de Jaén, tot i que en el mateix barri i districte.
Paviment d'Anna Frank
Passats uns quants anys l'Ajuntament de Barcelona va acabar recollint l'esperit inicial de la proposta de la Plataforma Cívica pel Carrer Anna Frank en el moment de reurbanitzar el carrer de Sèneca. Es va optar per fer el vial de plataforma única i reservat a vianants, incorporant, en el terra, elements que recordessin les víctimes del nazisme.
Elements d'art públic del paviment
Es van realitzar dos tipus d' intervencions al paviment, encastar una sèrie de tires d'acer corten oxidat allargades en diagonal, una d'elles, just davant de l'antiga ubicació de la Llibreria Europa, amb la inscripció:
«
ANNA FRANK 1920-1945
»
— Carrer de Sèneca, 20
Barcelona
Detall de l'Estrella de David i màscara llibertat d'expressió.
La resta de tires d'acer tenen gravats símbols que representen col·lectius represaliats pel nazisme: el poble gitano (roda de carro); els jueus (estrella de David), els maçons (compàs i escaire) i el triangle usat en els camps de concentració nazis que, segons els seu color, identificava els diferents motius pels que havien estat presos. La segona intervenció es concreta mitjançant la meitat amb panots de granit, que pel seu color salmó ressalten sobre la resta, i, l'altra meitat, visibles només de nit quan s'encenen els llums, que, per cert, no sempre es troben operatius. És el cas de la llibertat d'expressió (màscara de teatre grec ratllada) o l'estrella de David.
Per completar el conjunt, el carrer de Minerva, precisament deessa romana de la saviesa i les arts, hi ha tires metàl·liques d'acer que recullen diferents cultures i idiomes del mon: el català (Ç), llengües nòrdiques (ö), llengües asiàtiques (estilitzacions de lletres japoneses) o la filosofia oriental (el símbol del Ying-yang).
És un dels pocs exemples d'art en paviment existents a Barcelona, molt més freqüents en d'altres urbs com Lisboa. Un dels principals motius d'aquesta opció va ser evitar que l'indret acabés convertint-se, lamentablement, en punt d'enfrontament o disturbis entre detractors i defensors de l'ideari d'extrema-dreta. Tot i que els elements són discrets i passen força desapercebuts, més d'una vegada han patit atacs vandàlics i, conseqüentment, han hagut d'estar reparats, conducta repetida, tristament, en monuments i espais dedicats, arreu del món, a la figura d'Anne Frank.[3] És un espai íntim de recolliment i reflexió a escassos metres de les principals artèries de trànsit i afluència de la ciutat: l'Avinguda Diagonal, el Passeig de Gràcia, la Via Augusta i Gran de Gràcia.[4][5]
