Paul Wegener

Biografia
Naixement	11 desembre 1874 Jarantowice (Polònia) (en)
Mort	13 setembre 1948 (73 anys) Berlin-Wilmersdorf (Alemanya)
Sepultura	Friedhof Heerstraße (Charlottenburg - Berlín), Waldsonderstelle 4 B
Formació	Kneiphof Gymnasium (en)
Activitat
Ocupació	director de cinema, actor de cinema, actor de teatre, guionista
Família
Cònjuge	Greta Schröder Lyda Salmonova
Fills	Peter Wegener  () Lyda Salmonova
Parents	Alfred Wegener, cosí Kurt Wegener, cosí
Premis
(1937)  Staatsschauspieler (en)

Paul Wegener (11 de desembre de 1874 - 13 de setembre de 1948) va ser un actor, escriptor i director de cinema alemany conegut pel seu paper pioner en el cinema expressionista alemany.

Als 20 anys, Wegener va decidir acabar els seus estudis de dret i concentrar-se en la interpretació, recorrent les províncies abans d'unir-se a la companyia d'actuació de Max Reinhardt el 1906. El 1912, es va dirigir al nou mitjà. de pel·lícules i va aparèixer a la versió de 1913 de Der Student von Prag. Va ser mentre feia aquesta pel·lícula que va escoltar per primera vegada l'antiga llegenda jueva del Golem i va procedir a adaptar la història al cinema, codirigint i coescrivint el guió amb Henrik Galeen. La seva primera versió del conte Die Golem (1915, ara perduda) va ser un èxit i va establir fermament la reputació de Wegener. El 1917, va fer una paròdia de la història anomenada Der Golem und die Tänzerin, però va ser la seva reelaboració del conte, Der Golem, wie er in die Welt kam (1920) que s'erigeix com un dels clàssics del cinema alemany i va ajudar a consolidar el lloc de Wegener en la història del cinema.^[1]

Una altra de les seves primeres pel·lícules va ser Der Yoghi (1916), en la qual va interpretar el paper d'un iogui i jove inventor, i que li va donar l'oportunitat d'acomodar tres dels seus interessos, la fotografia de trucs (va ser una de les primeres pel·lícules que va incloure la invisibilitat), el sobrenatural i el misticisme oriental.

El 1926, va aparèixer a la seva única pel·lícula de Hollywood, Rex IngramThe Magician, en la qual va interpretar l'Aleister Crowleyesc Oliver Haddo, en una adaptació de la història de Somerset Maugham, seguida de Ramper, der Tiermensch el 1927. El 1928, va protagonitzar al costat de Brigitte Helm en l'adaptació del seu antic col·laborador Henrik Galeen a Alraune de Hanns Heinz Ewers interpretant el professor ten Brinken (unam ena de doctor Frankenstein)

El 1932, Wegener va fer el seu debut sonor en la comèdia negra/pel·lícula de terror de Richard Oswald Unheimliche Geschichten, en la qual ell sautoparodiava així com de tot el gènere de pel·lícules expressionistes.

Quan el 1933 el Nazis va tenir protagonisme polític, les companyies de teatre es van dissoldre i molts dels actors i directors van ser detinguts, perseguits o exiliats. No obstant això, Wegener es va convertir en un actor de l'estat i va aparèixer a pel·lícules de propaganda nazi com ara Mein Leben für Irland el 1941 i Kolberg, una pel·lícula èpica de propaganda de 1944–45 sobre les Guerres napoleòniques.^[3] Quan va acabar la guerra, Wegener va ser un dels primers a reconstruir la vida cultural a Berlín. Va aparèixer en el paper principal en una producció de "Nathan der Weise" de Lessing al Deutsches Theatre a Berlín el setembre de 1945.^[2] Malgrat la mala salut, es va convertir en president d'una organització per millorar els estàndards dels seus habitants.

Es va casar sis vegades, la tercera i sisena amb l'actriu Lyda Salmonova (la seva coprotagonista en diverses ocasions),^[4] que es va convertir en la seva vídua. La seva quarta dona va ser Greta Schröder (abans casada amb el ballarí Ernst Matray), que havia interpretat el paper femení en la pel·lícula de F.W. Murnau Nosferatu (1922). El geògraf Alfred Wegener era el seu cosí i el físic el Prof. Peter P. Wegener era el seu fill.^[5]

L'última pel·lícula de Wegener va ser Der Grosse Mandarin (1948). El juliol de 1948 va repetir el seu antic paper de Nathan der Weise al Deutschen Theatre, però en la primera escena es va ensorrar i el teló va ser abatut. Dos mesos més tard, el 13 de setembre de 1948, va morir dormint.

• Monty Jacobs: Der Schauspieler Paul Wegener. Verlag Erich Reiß, Berlin [ca. 1924]
• Kai Möller, ed.: Paul Wegener. Sein Leben und seine Rollen. Rowohlt, Hamburg 1954
• Wolfgang Noa: Paul Wegener. Henschel, Berlin 1964
• Herbert Pfeiffer: Paul Wegener. Rembrandt, Berlin 1957
• Heide Schönemann: Paul Wegener. Frühe Moderne im Film. Menges, Stuttgart 2003 ISBN 3-932565-14-2
• Hans Günther Pflaum: 'Kinetische Lyrik. P. W.s "Rübezahls Hochzeit" 1916' in: Peter Buchka, ed.: Deutsche Augenblicke. Eine Bilderfolge zu einer Typologie des Films (Reihe: "Off-Texte" 1, des Münchener Filmmuseums) Belleville, München 1996 ISBN 3-923646-49-6
• Hans Günther Pflaum: 'Ins eigene Herz. P. W.s "Student von Prag" 1919' in: Peter Buchka, ed.: Deutsche Augenblicke; pp. 20f.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Wegener