Leni va estudiar a l'Acadèmia de les Arts de Prússia i més endavant va treballar d'escenògraf de teatre juntament amb directors tan destacats com Max Reinhardt. El 1914 es va iniciar al món cinematogràfic alemany com a director artístic, dissenyant escenaris i attrezzo per a directors com ara Joe May, Ernst Lubitsch, Richard Oswald, i E. A. Dupont. Més endavant Leni esdevingué director de pel·lícules com Die Verschwörung zu Genua (1920), Hintertreppe (1921) i Figures de cera (1923) així com els curtmetratges animats Rebus-Film.
El 1927 Leni es va mudar a Hollywood després d'acceptar la invitació de Carl Laemmle per convertir-se en director de la Universal Studios. El debut de Leni va ser amb The Cat and the Canary (1927),[4] que tingué molta influència en les sèries clàssiques de terror de la Universal i que fou realitzada en noves versions més d'un cop. La versió més destacada és de 1939 amb Bob Hope. L'any següent el director es va encarregar la superproducció The Man Who Laughs, una de les més estilitzades de les darreres pel·lícules mudes. Va morir de sèpsia produïda per una infecció de queixal a Los Angeles el 1929.[5][6]
↑Atkinson, Michael. «The Last Warning». silentfilm.org/. Arxivat de l'original el 17 November 2016. [Consulta: 16 novembre 2016]. «was the final film for the illustrious Leni who died eight months after its release of blood poisoning at the age of forty-four.»
.jpg)
