Des de 1983 Kamara treballa com a editor de For Di People, un diari en krio.[2][5] Kamara ha estat, de vegades, crític amb tots els bàndols en els conflictes de Sierra Leone[6] i segons informes, ha enutjat múltiples partits polítics.[2] La citació del Premi al Coratge Civil] va encomanar Kamara com a periodista que havia estat "constantment croat contra la corrupció i altres mals socials, defensant la llibertat de premsa, els drets humans i els valors democràtics a Sierra Leone, tot i el constant assetjament i la intimidació".[4]
Com a conseqüència del seu periodisme, Kamara ha estat amenaçat regularment, atacat i empresonat. El 20 de febrer de 1996, el primer dia d'una ronda d'eleccions, Kamara va ser disparat per soldats amb fusells automàtics i ferit a la cama, aparentment per violar el toc de queda.[6] Encara que els grups de drets humans descriuen des de llavors l'incident com un "intent d'assassinat",[2] no es va fer cap investigació oficial.[6] En 1999 tres dirigents del Front Revolucionari Unit (RUF) suposadament atacaren Kamara a les oficines de For Di People després d'un article que descrivia la "vida alegre" dels comandants militars a Freetown.[7] El 25 de setembre de 2001, Kamara i sis altrse periodistes reberen amenaces de mort anònimes després de la seva crítica a la decisió del govern d'ajornar les eleccions.[8] Els portaveus governamentals van negar la participació i van acusar als periodistes de fabricar les amenaces per guanyar simpatia internacional.[8]
El 12 de novembre de 2002, el Tribunal Superior de Sierra Leone va condemnar Kamara a 18 condemnes de difamació després d'una sèrie d'articles que critiquen la gestió del jutge Tolla Thompson de l'Associació de Futbol de Sierra Leone.[9] Va ser sentenciat a sis mesos de presó i una multa de 4.500 leones (US $ 2).[9] Va ser alliberat l'11 de març, però va anunciar la seva intenció d'apel·lar pel seu convenciment per principi de que la seva condemna fos esborrada del seu registre.[9]
Kamara ha guanyat nombrosos premis internacionals de premsa pel seu treball. El 1997 va guanyar el premi "Freedom of the Press" de l'International Press Directory de Londres, i el 1999 el Premi Editor Internacional de l'Any de la World Press Review.[2] En 2001 va ser guardonat amb el Premi al Coratge Civil de la Train Foundation, que reconeix "extraordinaris herois de consciència" i incloïa un premi en efectiu de 50.000 dòlars americans.[4]
Condemna per difamació de 2004
L'octubre de 2003 For Di People va editar el títol El repte del portaveu del Parlament: Kabbah és un veritable convicte, al referir-se a la condemna del president Ahmad Tejan Kabbah de 1968 pel frau i suggerint que era inconstitucional que mantingués el càrrec.[10] Kamara va ser arrestat posteriorment, i el 2004 va ser empresonat dos càrrecs de libel sediciós.[11] L'equipament fou segrestat de les oficines de For Di People, inclòs el cotxe de Kamara,[12] i el diari fou clausurat durant sis mesos.[11] El 28 de juliol de 2005 l'editor substitut de Kamara, Harry Yansaneh, va morir a causa d'una pallissa ordenada per un membre del parlament.[13]
El 30 de novembre de 2005, Kamara va guanyar un recurs contra la seva condemna i va ser alliberat.[11] Després del seu alliberament, va dir als periodistes: "l'empresonament no ha trencat el meu esperit per publicar la veritat o defensar el dret de la gent a saber".[11]
Càrrec ministerial
En 1996 Kamara va servir un mes com a secretari d'Estat de Terra, Habitatge i Medi Ambient al govern militar del Consell Nacional de Govern Provisional (NPRC) de Julius Maada Bio.[4] Quan va arribar a la conclusió que els generals no tenien intenció de fer la transició cap a la democràcia va deixar el govern.[4] Poc després, va ser ferit per soldats i va buscar tractament mèdic a Londres, però va tornar un any més tard per oposar-se al govern militar.[4]
El 23 de desembre de 2010 Kamara es va convertir al Ministre d'Ocupació, Joventut i Esports del Sierra Leone al gabinet d'Ernest Bai Koroma.[15] En 2011 el seu ministeri va entrar en conflicte amb l'Associació de Futbol de Sierra Leone (SLFA) sobre el nomenament de l'entrenador suec Lars-Olof Mattsson.[16] La SLFA havia pressionat perquè Christian Cole entrenés l'equip en comptes d'ell, culminant amb els dos entrenadors nomenant diferents seleccionats per a la classificació de la Copa d'Àfrica de Nacions 2012.[16] El 23 de maig Kamara va anunciar que els dos grups havien arribat a un acord i que Mattison continuaria sent l'entrenador.[16]