Pau Vallvé Navarro

Plantilla:Infotaula personaPau Vallvé Navarro
Imatge
(2020) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 maig 1981 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, músic, productor musical Modifica el valor a Wikidata
Activitat1997 Modifica el valor a Wikidata -
GènerePop-rock, música de cantautor i cançó d'autor Modifica el valor a Wikidata
InstrumentBateria, baix elèctric, piano, guitarra i veu Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Lloc webpauvallve.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2262072 TMDB.org: 1043901
Facebook: pauvallve X: PauVallve Instagram: pauvallve Youtube: UCNzFLySm2-AVSBe_hyiY5Vw Bandcamp: pauvallve Spotify: 2e9wKql4wZPFzTfNgpBa9s Last fm: Pau+Vallvé Musicbrainz: 785452f6-61a5-4f90-adfd-9c92528e2c75 Songkick: 1947543 Allmusic: mn0002880002 Viasona: pau-vallve Deezer: 338142 Modifica el valor a Wikidata

Pau Vallvé Navarro (Barcelona, 15 de maig de 1981) és un músic, compositor i productor[1] català. Es dedica, a banda de fer els seus discs i gires de concerts, a compondre bandes sonores per a cinema, televisió i publicitat i a produir discs d'altra gent (Maria Coma,[2] Inspira,[3] etc).

Va muntar el segell discogràfic Amniòtic Records (el 2009 fins al 2014), on a més d'editar els seus discs va editar els discs de Maria Coma, Nico Roig, Inspira, Ferran Palau i u mä.[4] Com a bateria va ser membre de la formació que acompanyava a Maria Coma en els seus directes.[5] De tant en tant tocava com a vibrafonista i segon bateria amb el grup Standstill[6] i com a bateria del grup Inspira.[7]

Estanislau Verdet era un àlter ego musico-humorístic que era el vehicle a través del qual Pau Vallvé presentava cançons iròniques i crítiques amb la societat a través de la vergonya i la paròdia.[8] El 2010 va donar per tancat aquest projecte[9] i va començar la carrera en solitari, rebent molt bones crítiques per part de públic i premsa especialitzada, tant pel disc de debut, 2010,[10] com pel següent: De bosc, que va ser escollit millor disc de l'any per la revista MondoSonoro.[11]

El 2014 ho va deixar tot, va tancar el segell, va deixar la feina i la ciutat i va marxar a Banyoles a escriure el nou disc: Pels dies bons. Fou un disc que se'l va autoeditar sense segell, ni editorial ni intermediaris i que a més se'l va autofabricar manualment estampant còpia per còpia.

El 2017, ja de nou a Barcelona, va editar un disc doble titulat Abisme cavall hivern primavera i tornar, seguint amb l'auto-edició i afegint aquest cop també l'auto-distribució.

El disc publicat al 2020, La vida és ara, va ser creat durant el confinament per la pandèmia de la Covid-19.[12] El 2022 va tornar amb el seu novè àlbum d'estudi :).[13]

Discografia

Pau Vallvé

Any Nom Dades
2005 Zulo (B.S.O.)
2009 Suspicious Minds (B.S.O.)
2010 2010
  • Publicació: 15 de novembre de 2010
  • Discogràfica: Amniòtic Records
2012 De Bosc[11]
  • Publicació: 2 d'octubre de 2012
  • Discogràfica: Amniòtic Records
2014 Pels dies bons
  • Publicació: 14 d'octubre de 2014
  • Discogràfica: Auto-editat i auto-fabricat
2017 Abisme, cavall, hivern, primavera i tornar
2018 Costa-Roja (Sessions d'assaig al mig del no-res)
2018 Concert 2018 (Live)
2019 Live vest under your seat
2020 La vida és ara
2022 :)
2024 Agorafília
  • Publicació: 25 d'octubre de 2024

u_mä

Any Nom Dades
2007 u_mä
2009 u_mä (Reedició especial amb una cançó nova i videoclips)

Estanislau Verdet

Any Nom Dades
2006 Un que de tan llest és tonto i un que de tan tonto és llest
2008 L'all ho és tot pels anglesos

Altres discs

  • Experiment Zero "Melt Down" (A la caza de ñu 1998)
  • Egon "Old boy screaming silence" 2CD (2000)
  • Pau Vallvé "Great Spirit Of Old Aromas" 9 CD's (2001-2002)
  • Pau Vallvé "When It Rains" (2003)
  • Pau Vallvé "Things Behind Disguise" (2003)
  • OAK (Pau Vallvé) "Postdiluvian" (2004)

Senzills i EP

  • Egon28 "Say Always Goodbye E.P." (1999)
  • Pau Vallvé "Buenas Noches" Single (1999)
  • Experiment Zero "Last Recordings E.P." (1999)

Referències

  1. «Els millors consells». Avui, 13 març 2011 p. 40 [Consulta: 5 novembre 2013]. Arxivat 2013-11-05 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-11-05. [Consulta: 17 maig 2021].
  2. «Un piano amb mil detalls». Presència, 15 novembre 2011 p. 47 [Consulta: 5 novembre 2013]. Arxivat 2013-11-05 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-11-05. [Consulta: 17 maig 2021].
  3. «Concert a l'escala». Presència, 20 novembre 2000 p. 56 [Consulta: 5 novembre 2013]. Arxivat 2013-11-05 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-11-05. [Consulta: 17 maig 2021].
  4. «Catàleg del Segell Discogràfic Amniòtic Records». Amniòtic Rècords [Consulta: 5 novembre 2013].
  5. «Maria Coma al Temporada Alta 2013». Fitxa Tècnica Temporada Alta 2013, 9-2013 [Consulta: 5 novembre 2013]. Arxivat 2013-11-05 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-11-05. [Consulta: 5 novembre 2013].
  6. «Ubícuidad». Mondosonoro, 25-06-2011 [Consulta: 5 novembre 2013].
  7. «Inspira y el emotivo poder de "Amunt"». El Periódico, 06-05-2013 [Consulta: 5 novembre 2013].
  8. «"Amb la música ajudo a gent rara que veu que no està sola"». Diari de Girona, 22 gener 2009 p. 41 [Consulta: 5 novembre 2013]. Arxivat 2013-11-05 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-11-05. [Consulta: 17 maig 2021].
  9. «"Els Glopets d'estiu duen a (é)lena, Maria Rodés i Pau Vallvé fins a Caldes"». Diari de Girona, 30 juny 2011 p. 37 [Consulta: 5 novembre 2013]. Arxivat 2013-11-05 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-11-05. [Consulta: 17 maig 2021].
  10. «"L'any de Pau Vallvé"». Enderrock, 7 novembre 2012 p. 29 [Consulta: 5 novembre 2013].
  11. 11,0 11,1 «"Ètica i estètica"». Mondo Sonoro, suplement Catalunya, 19-05-2011 [Consulta: 5 novembre 2013].
  12. «Pau Vallvé fa del confinament una experiència alliberadora». Públic, 08-03-2021. [Consulta: 11 maig 2021].
  13. Ferrer, Marc. «EDR : Pau Vallvé: «És el treball amb el rerefons més polític que he fet»». edr.cat, 21-10-2022. [Consulta: 22 octubre 2022].

Enllaços externs