Patricio Pron

Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Plantilla:Infotaula personaPatricio Pron

(2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 desembre 1975 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Rosario (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Nacional de Rosario
Universitat de Göttingen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, crític literari Modifica el valor a Wikidata
Activitat1992 Modifica el valor a Wikidata -
Premis
Modifica el valor a Wikidata

Patricio Pron (Rosario, 9 de desembre de 1975) és un escriptor i periodista argentí traduït a mitja dotzena d'idiomes inclosos l'anglès, l'alemany, el francès i l'italià.

Fill de periodistes, Pron és llicenciat en comunicació social per la Universitat Nacional de Rosario (Argentina) i doctor en filologia romànica per la Georg-August de Göttingen (Alemanya).[1]

En l'actualitat escriu en els suplements culturals d'El País de Montevideo i ABC, així com en les revistes de Occidente, Quimera i Letras Libres (Espanya).

Premis

Obres

Relats

  • Hombres infames, Bajo la Luna Nueva, 1999
  • El vuelo magnífico de la noche, Colihue, Buenos Aires, 2001
  • El mundo sin las personas que lo afean y lo arruinan, Mondadori, Barcelona, 2010
  • Trayéndolo todo de regreso a casa. Relatos 1990-2010, El Cuervo, La Paz, 2011
  • La vida interior de las plantas de interior, Mondadori, 2013

Novel·les

  • Formas de morir, Universidad Nacional de Rosario Editora, Rosario, 1998
  • Nadadores muertos, Editorial Municipal de Rosario, 2001[4]
  • Una puta mierda, El cuenco de plata, Buenos Aires, 2007
  • El comienzo de la primavera, Mondadori, Barcelona, 2008
  • El espíritu de mis padres sigue subiendo en la lluvia, Mondadori, Barcelona, 2011
  • No derrames tus lágrimas por nadie que viva en estas calles (Random House, 2016)
  • Mañana tendremos otros nombres, Alfaguara, 2019.[6]

Altres

  • Zerfurchtes Land. Neue Erzählungen aus Argentinien (Tierra devastada. Nuevos relatos desde Argentina), antologador, amb Burkhard Pohl[7]
  • El libro tachado. Prácticas de la negación y el silencio en la crisis de la literatura, Turner, Madrid, 2014

Referències

  1. ↑ Aguirre, Osvaldo. «La literatura como dominio de la mentira» (en español). Diario La Capital, 19-10-2008. Arxivat de l'original el 2015-03-03. [Consulta: 14 maig 2009].
  2. ↑ Galindo, Juan Carlos «Patricio Pron gana el Premio Alfaguara con una novela sobre el amor en tiempos de Tinder» (en castellà). El País [Madrid], 25-01-2019. ISSN: 1134-6582.
  3. ↑ «Entregados en París los premios Juan Rulfo de RFI» (en español). Revista Letralia, 07-02-2005. [Consulta: 14 maig 2009].
  4. ↑ 4,0 4,1 «El escritor rosarino Patricio Pron ganó el premio Jaén de novela» (en español). Diario La Capital, 22-09-2008. Arxivat de l'original el 2009-10-08. [Consulta: 14 maig 2009].
  5. ↑ Javier Rodríguez Marcos.
  6. ↑ Baixeras, Ricardo. «'Mañana tendremos otros nombres' : las grietas del amor» (en castellà), 02-04-2019. [Consulta: 27 gener 2021].
  7. ↑ «PRON, Patricio» (en español). El Cuenco de Plata. Arxivat de l'original el 2010-06-18. [Consulta: 14 maig 2009].

Enllaços externs