El patriarcat estén la seva jurisdicció sobre tots els fidels catòlics caldeus que estan al territori propi de l'església catòlica caldea, o sigui, les regions que tradicionalment són reconegudes com el lloc d'origen d'aquesta església sui iuris.[1]
Jordània, un altre territori tampoc constituït com a circumscripció eclesiàstica; el 2014 el protosincello és el sacerdot Zaid Habbaba, la seu del qual és a Amman; són censats 7.000 catòlics en una única parròquia.[3]
El Patriarcat catòlic caldeu s'originà a partir d'una escissió dins de l'Església assíria, que es va produir al segle xv, quan el llavors Patriarca Mar Shimun IV (c. 1437-1497) va publicar un decret en què el títol del Patriarca assiri es convertia en hereditari dins de la seva família. Això va desencadenar l'oposició de bona part de la jerarquia eclesiàstica i, en 1552, es va triar un patriarca antagònic en la persona de Yochanan Sulaqa. Aquest últim va anar a Roma, acompanyat per alguns missioners franciscans, per reunir-se amb el papa Juli III. Va restablir la comunió amb el catolicisme el 1553 el papa va crear el "Patriarcat de l'Església catòlica del ritu caldeu".
L'Església assíria tenia llavors dos líders antagònics:
Shimun VII, patriarca hereditari amb seu a Alqosh (a l'actual Iraq septentrional);
Yochanan Sulaqa VIII, Patriarca nomenat pel Papa, amb seu a Amida (avui Diyarbakir, al Kurdistan turc). El 1555, dos anys després del seu nomenament com a patriarca, Yochanan Sulaqa va ser assassinat pels musulmans, després de la instigació de Shimun VII.
El conflicte va acabar en 1662 quan el llavors Patriarca de Diyarbakir, Mar Shimun XIII Denha, va trencar relacions amb Roma, va reprendre el contacte amb el seu igual a Alqosh, i va traslladar la seva seu al poble de Qochanis (en l'actual Turquia).
El pontífex respongué amb l'elecció d'un nou patriarca de Diyarbakir per governar els fidels assiris encara fidels a Roma. Aquest últim grup es va convertir llavors en l'Església catòlica caldea. En 1804 la línia hereditària d'Alqosh deixà d'existir i la jerarquia de l'època van decidir reconèixer l'autoritat dels patriarques catòlics caldeus, mentre que els patriarques de Qochanis es va mantenir independents.
Sèrie patriarcal
Hi ha tres sèries de patriarcals caldeus en comunió amb la seu de Roma:
El Col·legi Pontifici de Babilònia de Filosofia i Teologia és la màxima institució teològica del patriarcat caldeu de Babilònia. Fundada el 1991 per decret de Raphael I Bidawid, des de 1997 és reconeguda per la Universitat Pontifícia Urbaniana , amb el qual està associada des de l'any 2000. El 2003 el col·legi es va traslladar a Erbil per raons de seguretat.
↑Codi dels canonges de les Esglésies orientals, art. 146-147. D. Le Tourneau, Le caractère personnel et territorial de la "potestas" des Patriarches orientaux, en «Folia Canonica» 5 (2002), pp. 85–93.
