En aquest indret hi havia la Procura del monestir de Montserrat a Barcelona, un edifici dels segles xv-xvi, que a la fi d'aquest darrer es va traslladar al carrer de la Vidreria. Aleshores, la casa va passar a mans dels pares carmelites i després a Joan de Cardona, preceptor de Felip II.[2]
El 1712, Francesc Sala-Alemany i Santgenís (vegeu Can Santgenís) va vendre la finca a Antoni de Magarola i Sentmenat (1693-1765),[3] comte dels Quadrells,[4][5] que el 1755 la va fer reedificar.[6] El 1772, el seu fill Josep Magí de Magarola i de Clariana (1717-1808)[7] va demanar permís per a reedificar-la[8] amb un portal d'arc escarser a la façana principal.[2]
El palau va passar en herència al seu fill Antoni de Magarola i d'Ardena (1764-1835),[9] i d'aquest al seu fill Víctor de Magarola i Bru de Sala,[10] que el 1846 va encarregar-ne la reforma a l'arquitecteJosep Oriol i Bernadet, que hi afegí un tercer pis i feu lleus modificacions a la façana.[11][2]
El 1865, el mestre d'obres Narcís Nuet va projectar el conjunt de cases del passatge al terreny del jardí,[12] i l'any següent, la casa del constructor Domènec Sitjàs, que també va participar a les obres, a la cantonada amb el carrer d'en Bot.[13] El comte es va carregar de deutes, i el 1868, el palau fou subhastat per impagament d'un préstec de Mateu Llasat i Puig,[14][5] que el 1880 va fer reconstruir el núm. 4 del carrer d'en Bot, segons el projecte del mestre d'obres Agustí Mas.[15] A la mateixa època, Josep Fàbregas i Mas (les inicials del qual són a l'escut de la llinda de la porta principal), un metge que va fer fortuna comprant crèdits hipotecaris vençuts,[16] va fer reconstruir l'edifici núm. 13 bis del carrer de la Portaferrissa.[2][17] El 1884 va adquirir la resta del palau per 235.000 pessetes,[18] i va morir el 1901 sense descendència,[16] essent succeït pel seu nebot Joan Fàbregas i Fontrodona, que el 1912 va demanar permís per a convertir les golfes en un quart pis i refer les obertures de la planta baixa, segons el projecte de l'arquitecte Melcior Vinyals, que va traslladar l'antiga porta renaixentista al passatge.[19]
Palau MagarolaQuarteró núm. 64 de Garriga i Roca (c. 1860)
La façana principal, que dona al carrer de la Portaferrissa, destaca per l'ample portal d'arc escarser amb escut, motllures i pilastres gravades a la pedra i porta de ferro forjat. La resta és de decoració austera, amb obertures rectangulars tant a la planta baixa com als quatre pisos, on els finestrals s'obren a balcons de mida decreixent en altura.[2]
Al passatge de Magarola s'hi troba un portal del segle xvi, amb un frontó semicircular amb la Mare de Déu de Montserrat, envoltada per àngels i el Pare Etern, única resta de la Procura de Montserrat bastida el segle xv en aquest indret. Aquesta porta fou convertida en accés d'una capella de la Mare de Déu inclosa a l'edifici barroc dels Magarola.[2]
Referències
↑«Palau Magarola». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
↑ 2,02,12,22,32,42,5«Palau Magarola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
«Palau Magarola». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
