El Partit Feixista Albanès (PFA; en albanès: Partia Fashiste Shqiptare o PFSh) va ser una organització feixista activa durant la Segona Guerra Mundial que va tenir el poder nominal a Albània des de 1939, quan el país va ser envaït per Itàlia, fins al 1943, quan Itàlia va capitular davant els Aliats. Després, Albània va caure sota l'ocupació alemanya, i el PFA va ser substituït per la Guàrdia de la Gran Albània.
Història
Establiment
El 25 de març de 1939, el dictadoritaliàBenito Mussolini va donar al reialbanèsZog I un ultimàtum que exigia l'acceptació d'un protectorat militar italià sobre Albània.[1] Quan Zog es va negar a acceptar, els italians van envair el 7 d'abril i el van deposar.[2] Posteriorment, Zog va fugir del país.[3] Després, els italians van restablir l'estat albanès com a protectorat del Regne d'Itàlia.[2]
L'11 d'abril, el ministre d'Afers Exteriors italià, Galeazzo Ciano, va organitzar que un grup de coneguts albanesos «demanés» la formació del Partit Feixista Albanès. A finals d'abril, el govern d'Itàlia va aprovar-ne creació. El 23 d'abril, Achille Starace, el secretari del Partit Nacional Feixista (en italià: Partito Nazionale Fascista o PNF), acompanyats de dos vaixells de guerraRegia Marina, van arribar a Albània per anunciar oficialment l'establiment del PFA,[4] que es va fundar el 2 de juny.[5] No obstant això, no va rebre la seva constitució fins al 6 de juny, i no es va presentar amb una direcció organitzada i un consell central fins al març de 1940.[4]
Domini italià
El PFA va promulgar lleis que impedien que els jueus albanesos s'incorporessin i els excloïen de professions com l'educació.[6] Compost per albanesos i italians ètnics residents a Albània,[7] el partit existia com a branca del PNF, i els membres havien de prestar un jurament de lleialtat a Mussolini.[8] Tots els albanesos que servien als ocupants italians estaven obligats a unir-s'hi, i es va convertir en l'únic partit polític legal del país.[9]
.svg&lang=ca)
