Els chondoistes van participar el 22 de juliol de 1946 de la creació del Front Democràtic per a la Reunificació de la Pàtria, un Front Popular impulsat pel Partit del Treball de Corea. A través del mateix, a les eleccions legislatives de 1948 el partit va obtenir 35 diputats a l'Assemblea Suprema del Poble, entre els quals es trobava Kim Tal-hyon. Tanmateix, els vincles amb la secció sud-coreana, de caràcter anticomunista i partidaris del govern autoritari de Syngman Rhee, van provocar una divisió interna. Va arribar al seu punt àlgid quan els sud-coreans van plantejar convocar una manifestació massiva contra el govern comunista l'1 de març a la mateixa Pyongyang, contra el plantejament de Kim Tal-hyon i d'una part del partit. La corrent anticomunista va ser expulsada, molts dels quals impulsarien una resistència clandestina.
Un cop estabilitzada la situació, Kim Tal-hyon va refermar la lleialtat del partit a la RPDC, sent recompensats amb càrrecs al govern i administració, Kim seria escollit líder del Front Democràtic al 1949 i viceministre al 1957.[2] Un any més tard, però, Kim i d'altres membres de la direcció serien detinguts acusats de conspiració i espionatge.[3]
Posteriorment, Ryu Mi-yong, una altra ciutadana sud-coreana desertora, seria escollida com a Presidenta del Partit entre 1993 i fins a la seva mort al 2016.[5][6] Seria substituida per Ri Myong-chol.[7]
↑김, 남식 «김달현 (金達鉉)» (en coreà). Encyclopedia of Korean Culture. Academy of Korean Studies.
↑Lanʹkov, Andrej Nikolaevič. Crisis in North Korea: the failure of De-Stalinization, 1956. Paperback edition. Honolulu: University of Hawai'i Press and Center for Korean Studies, University of Hawai'i, 2007. ISBN 978-0-8248-3207-0.
