La creació del barri de Montbau l'any 1961 va suposar un increment de població a la parròquia de Sant Genís dels Agudells, pel que l'arquebisbe Gregorio Modrego Casaús va fer l'erecció canònica de la nova parròquia el 1963, amb efectes quan s'assignés el seu rector. L'any següent, el 1964, va ser assignat rector el mossèn Ferran Palau i Jover, que va fer la primera missa el 12 d'octubre a la capella de la Sagrada Família, actualment enderrocada, de les Llars Sant Jordi de la Caixa de Catalunya, i passant a residir amb la seva germana a una edificació al costat de la capella.[1]
Església
Accés de l'església
En el projecte inicial del barri s'havia previst la ubicació de l'església a la part més alta de la muntanya, a l'extrem nord-oest del barri. Però l'arquebisbe va considerar que aquell emplaçament no afavoria que hi anés la gent, i es va proposar construir-la a la part baixa.[3] L'Ajuntament de Barcelona va cedir uns terrenys per a construir-hi l'església al carrer de la Mímica. El 30 de setembre (dia de sant Jeroni) de 1965 es va celebrar la primera missa en el solar de la futura església.[2]
El 6 de novembre de 1966 es va posar la primera pedra, en un acte presidit per l'arquebisbe Modrego. La pedra consistia en un carreu de les ruïnes del monestir de Sant Jeroni, que uns joves del barri van traslladar. Per a sufragar la construcció de l'església i el casal parroquial, mossèn Ferran va endegar una subscripció popular entre els feligresos del barri. Volia construir primer el casal parroquial, per assegurar-ne la seva construcció, i després l'església.[1] Per a la construcció de l'església es va demanar al famós arquitecte Le Corbusier el seu disseny, però va refusar l'encàrrec a causa de la seva avançada edat.[4] Aleshores es va organitzar un concurs, amb el tribunal format per membres de l'Església, interessats en que l'obra s'ajustés a la renovació litúrgica acordada a l'aleshores recentment estrenat Concili Vaticà II, i arquitectes, interessats en recuperar l'arquitectura moderna, en la línia que s'havia construït el barri. Va guanyar la proposta dels arquitectes Pau Monguió i Abella i Francesc Vayreda i Bofill, sota el lema 'rosa ae', que consistia en dos volums, l'església i la parroquia, units per un porxo en ziga-zaga, que delimita un claustre exterior. La construcció finalment va anar a càrrec només de Francesc Vayreda. L'estructura del volum del casal parroquial té crugies i amplades diferents, amb una coberta de voltes rebaixades de formigó armat, mentre que la peça principal de l'església, la capella annexa i la sagristia, té una coberta lleugera, metàl·lica i esgraonada.[3]
Casal parroquial
El casal parroquial es va concloure el 1967, celebrant-hi les misses fins al 1975. L'església es va inaugurar el 26 d'abril de 1975, essent beneïda per l'arquebisbe Narcís Jubany i Arnau.[1]
L'altar s'havia traslladat abans de la construcció de les portes de l'església, per poder entrar-lo, procedent del casal parroquial, i que era una donació de la capella de les Llars Sant Jordi.[5]
A la nau principal de l'església, Joaquim Ferrer i Albor i Francesc Fuentes i Albí, veïns del barri, hi van pintar un gran mural que ocupa la totalitat de la paret del fons de darrere de l'altar. Condicionats per l'escalonament del sostre, van dividir el mural en cinc parts, representant en cada una d'elles un passatge de la vida de sant Jeroni. Van aplicar la pintura amb aerografia a pistola, usant tonalitats pastel, acabant l'obra el 21 de desembre de 1976.[1]
La creu de la façana, obra de l'artista Josep Ramon Pérez, veí del barri, es va inaugurar el 30 de setembre de 1977.[6]
L'església està registrada en la llista de l'organització internacional del Documentation and Conservation of Buildings, Sites and Neighbourhoods of the Modern Movement (Docomomo International). L'església de Sant Jeroni es troba inventariada i protegida pel fet de formar part del patrimoni del Moviment Modern català.[3]
El 18 de maig de 1995 l'Ajuntament de Barcelona va aprovar nomenar la plaça on està ubicada la parròquia amb el nom del primer rector: plaça de Mossèn Ferran Palau.[7]
Rectors
Els rectors de la parròquia han estat: Ferran Palau i Jover (1964-1989), Joan Bernadas i Torner (1989-2003), Esteban Arrese Beltran (2003-2008) i Guillem Brossa i Tort (2008-present).[2]
Activitats
La parròquia ha estat des del principi catalitzadora de múltiples activitats, tant religioses, com benèfiques, culturals o d'esbarjo, bé organitzant-les, bé oferint els espais per a realitzar-les.[1]
Religioses
A l'església s'hi celebren misses els diumenges i festius, actualment a les 11:00 en castellà i a les 12:30 en català, així com les vigílies a les 20:00.[2]
Pels volts del 26 de setembre es realitza el tradicional aplec de Sant Cebrià i Santa Justina, un pelegrinatge a l'ermita de Sant Cebrià i Santa Justina, on s'hi celebra una missa cantada i després hi ha xocolatada, trencar l'olla i traca fi de festa. Tradicionalment, quan el barri de Montbau encara no existia, els veïns d'Horta ja pujaven a l'ermita a celebrar-hi aplecs i festes.[8][1]
El 30 de setembre, dia de sant Jeroni, s'hi celebra una missa, on es reparteix el 'pa de Sant Jeroni', ofert pels forners del barri.[9]
El 1965 va iniciar la publicació mensual del full parroquial 'Flama', que imprimien les monges jerònimes de Bellesguard, de Sant Gervasi, que informava dels projectes i les notícies parroquials.[10] Els primers anys es repartia per totes les bústies del barri i més tard es va deixar a l'església perquè cadascú l'agafés.[1] Actualment també es pot llegir a la pàgina web de la parròquia.[2]
Càritas també organitza el 'Tramats de vida', que és una activitat que es dedica a les persones grans del barri, amb les que amb germanor fan diverses manualitats, jocs de memòria, etc...[2]
Mossèn Ferran va organitzar el 1960 la coral parroquial, dirigida per Sebastià Turullols, el 1965 el cor infantil de Montbau, dirigit pel mestre Pérez Simó, i el 1969 la Coral Sant Jeroni, dirigida també pel mestre Pérez Simó, i que segueix en actiu, actualment dirigida per Àngels Conde i Pradas.[1]
Art Montbau
Des del 1976 es realitza la mostra Art Montbau, durant la Festa Major de Montbau, al casal parroquial. L'organitzà mossèn Ferran, a proposta del veí Carles Quintana, i encara perdura actualment. Molts artistes del barri en diferents arts plàstiques hi han exposat la seva obra: pintura, escultura, fotografia, esmalt al foc, vidre, marqueteria, etc.[1]
↑ 3,03,13,2Arboix i Alió, Alba. Barcelona. Esglésies i construcció de la ciutat. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2018, p. 47-53. ISBN 978-84-9156-094-4.
