Parmenió, en llatíParmenion, en grec anticΠαρμενίων, fou un poetaepigramàtic grec natural de Macedònia, els versos del qual estan inclosos en la col·lecció de Filip de Tessalònica, i que probablement va viure al final del segle I aC. Alguns dels seus epigrames han estat reproduïts a l'Analecta de Brunck i a Lectiones de Jacobs. Es caracteritzen per la seva brevetat de la que el mateix autor fa elogi.[1]