El parlar xeu ([ʧέ̞w]) o alcoià és una variant del valencià que parlaven les classes populars d'Alcoi.[1] Josep Cavanilles afirma que les aa finals a Alcoi sonen com ee, i així sona roge i done en compte de roja (roja) i dona, però és el baloner Martí i Gadea el primer que fa una descripció d'aquesta pronunciació de les aa finals com ee obertes.
- L'Encisam[2] «El Pardalot d'Alcoy.-¿D'ahon bolè?-Del barranc del Sínc.-¿Y com és que caigué y es feu a trosos?-Perquè li faltave la cue (cua).»; «En Alcoy els cheus.-¿Has vist la cuque fee (cuca fea)?».[3]
- Els Tipos y modismes:[4] «tindré caràcter festiu y ser satisfets y de la búllè com dihuen ells [«los gèus o alcoyans»]; «La Cuquè Feè, com dihuen els alcoyans a l'antiga...»; els alcoians reben el sobrenom de xeus «per la deixà o tonet que fan quant parlen, els quals semblen prou al cant del teulaí.»
La paraula xeu és el «malnom que donen als alcoians els habitants de les comarques veïnes»[5] si bé és un mot que ha caigut en desús.
Referències
- ↑ Article basat en: Colomina i Castanyer, Jordi. «Joaquim Martí i Gadea com a lexicògraf i com a dialectòleg». Caplletra. Revista Internacional de Filologia (Actes del simposi "Cent cinquanta anys de filologia valenciana (1800-1950)"), núm. 11, 1991.
- ↑ pp. 399-400
- ↑ La primera representació documentada data de 1741 en la que una donzella narrava al públic la fantàstica història de com la generosa ajuda de Sant Jordi l'havia salvat d'un terrible dragó. El drac apareixia en escena com un fantàstic monstre de fusta i tela de colors: la Cucafea, «El Sainete».
- ↑ Els Tipos y modismes, 1906, pp. 20, 62 i 100.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «xeu». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
