L’agrupació té els seus inicis en el grup musical "Lamparillas", creat per Bartomeu Estaràs a Valldemossa durant els anys vint del segle XX. Aquesta formació va ser també l’impulsora de la revista El Eco Lamparil, que es va publicar entre 1925 i 1931. Tant Lamparillas com el Parado s’inscriuen dins l’efervescència cultural que es va viure durant la primera meitat del segle al voltant de l’Hotel de l’Artista, un autèntic centre de creativitat a la Mallorca d’aquells anys.
Gràcies a la col·laboració d’artistes com Bartomeu Calatayud Cerdà i Josep Coll Bardolet, el Parado de Valldemossa va jugar un paper clau en la preservació i difusió del folklore mallorquí.[1] Aquesta tasca, desenvolupada conjuntament amb altres agrupacions comAires de Muntanya de Selva, també va estimular la creació de grups similars arreu de l’illa.
A partir de 1945, el Parado es va establir com a part de la vida cultural de Valldemossa, amb actuacions setmanals els dilluns i dijous al Palau del Rei Sanxo. El 2004, aquestes representacions es van traslladar al Centre Cultural Costa Nord de la mateixa població. Des de l’abril de 2011, el Parado celebra els seus balls a la Fundació Cultural Coll Bardolet.
El Parado de Valldemossa
La més coneguda tonada valldemossina diu així:
Ses al·lotes no em volen
perquè som pillo.
Perquè som pillo
i perquè ses al·lotes
no em volen,
perquè som pillo
perquè les rob
ses gulles des rebosillo.
Porque me paro me llaman me llaman el parado, porque me paro me llaman el parado porque me paro.
És un ball antic que ve d'una dansa de cort anomenada Branda.[2] A la cort de Pere el Cerimoniós al voltant de 1350 ja està documentat que ballaven "la branda de l'atxa". Les brandes varen estar molt en voga des del començament del[3] segle XVI fins a la fi del XVII. Es balla a Valldemossa des de temps immemorial. Segons certes versions, va ser Santiago Rusiñol que va residir a la vila el 1893, que va demanar com es deia aquest ball, i li digueren "El Parado de Valldemossa",i d'aquí sembla que li ve aquest nom, si bé sembla que tal denominació podria ser ja anterior. Els balladors fan uns moviments de braços i cames d'obrir i tancar, és a dir branden cames i braços, mentre fan tres punts simples laterals cap a un costat i després cap a l'altre. En francès es diu branle.
Bibliografia
AAVV. El Parado de Valldemossa. Un segle d'història. Valldemossa: Fundació Cultural Coll Bardolet, 2009.
MULET, Antonio.Mallorca. El Parado de Valldemossa. Antecedentes y desenvolvimiento en el baile popular. Inca: Imprenta Durán, 1953.
Discografia
Mallorca y su música. Parado de Valldemossa (1960), Belter (Barcelona), LP.
Mallorca canta y baila (1963), Belter (Barcelona), Ref. 50.918, EP.
Els Valldemossa canten el folklore de Mallorca (1972), Belter (Barcelona), Ref. 22.660
Valldemossa i la seva música (1995), Ona Digital (Bunyola, Mallorca), Ref. OD CD-35.
Melodies i danses de Mallorca (1998), Ona Digital (Bunyola, Mallorca), Ref. OD CD-93.
Referències
↑Mulet, Antonio. El baile popular en Mallorca (en espanyol). Imprenta Mossèn Alcover, 11-5-1956, p. 109.
↑Domènech Ferrer, Francesc Xavier. Història i manual per aprendre els balls mallorquins.
↑Domènech Ferrer, Francesc Xavier. Manual per aprendre els balls Mallorquins.