Una palla[1] o canya[2] és un estri utilitzat per xuclar begudes. La forma més comunament utilitzada arreu del món consisteix en un canonet d'aproximadament un pam de llarg, generalment de plàstic o polietilè, recte o en forma d'acordió a la part superior, per la qual surt el líquid.
Les palles van ser inicialment ofertes al mercat com una opció per reduir el risc de contraure una malaltia si es bevia directament de recipients, gots i tasses que no estaven en condicions prou higièniques.
El nom de palla o canya, en català, fa referència a la seva forma cilíndrica i allargada.
Tot i que es creu que és un invent molt antic, no se sap quan va sorgir la idea d'utilitzar les palles per a les begudes.[3] Les primeres palles conegudes van ser fetes pels sumeris, per beure cervesa; la primera palla existent es va trobar en una tomba sumèria datada del segle XXX aC i consisteix en un tub fet d'or i lapislàtzuli.[3] A l'Argentina i l'Uruguai utilitzen un estri metàl·lic anomenat bombilla, que actua com una palla per prendre mate.[3]
El 1800, les palles de Lolium es va posar de moda perquè eren barates i agradables, però tenien la tendència d'anar-se diluint dins el líquid.[3] Per fer front a aquestes deficiències, la palla moderna va ser patentada el 1888 per Marvin Stone, que la va fer de paper.[4] Es diu que se li va ocórrer la idea quan, mentre bevia un Mint Julep un dia calorós a Washington, el gust del sègol es barrejava amb la beguda i li donava un sabor herbós que va trobar insatisfactori.[3]
Actualment el més habitual són les palles de plàstic, que es fabriquen amb un forat més gran per facilitar el xarrup a l'hora de beure.
