Palazzina Laf és una pel·lícula italiana de 2023, dirigida i protagonitzada per Michele Riondino, en el seu debut com a director.[1]
El guió està extret del llibre Fumo sulla città de l'escriptor Alessandro Leogrande, mort prematurament, que també havia de participar en la creació del guió i a qui està dedicada la pel·lícula.[2][3] La pel·lícula es va veure prèviament a ls 18ª Festa del Cinema di Roma.[4]
Als David di Donatello 2024 la pel·lícula va rebre cinc nominacions,[5] finalment va guanyar tres premis, al Millor actor protagonista (a Michele Riondino), el Millor actor secundari (a Elio Germano) i el Millor cançó original (La mia terra, escrita i interpretada per Diodato).[6][7]
Argument
Tàrent, 1997. L'obrer Caterino Lamanna viu en una masia que ha caigut en desgràcia per la seva proximitat a al polígon industrial i està a punt de casar-se amb l'Anna amb qui comparteix el somni d'anar a viure a la ciutat. Quan els responsables de l'empresa decideixen que faci d’espia per identificar els treballadors dels quals s'hauria de desfer, Caterino comença a perseguir els seus companys amb l'objectiu de denunciar-los.
Aviat, sense entendre la seva degradació, també demana ser col·locat a la Palazzina LAF (acrònim de laminació en fred), el departament d'Ilva reservat als empleats "incòmodes". És allà on Caterino descobrirà que el que creia que era un paradís és en realitat un infern.[8]
Repartiment
Inspiració
La pel·lícula explica a través dels ulls d'un treballador un dels casos més greus de abús en el lloc de treball de la història italiana.[9][10] El títol de l'obra pren el seu nom de l'edifici homònim, adjacent al Laminador en fred, del qual s'expliquen els fets, en el qual als anys 90 els propietaris i gestors de l’ Ilva de Tàrent, en el moment dels fets ja formaven part de el Grup Riva, va decidir confinar els treballadors que s'havien oposat a la "novació" del contracte, és a dir, a la desclassificació laboral, una pràctica il·legal i també perillosa per als mateixos treballadors.[11][12]
Rodatge
La pel·lícula es va rodar a Taranto, al barri de Tamburi, inclosa la "Parrocchia Gesù Divino Lavoratore", visible a les primeres escenes de la pel·lícula, el mosaic de la qual representa Crist des del pont giratori, amb el rerefons de vaixells i xemeneies, beneeix obrers, pescadors, mestresses de casa, professionals; mosaic fet a la pel·lícula que mostra amb duresa les contradiccions de la ciutat. Algunes filmacions també van tenir lloc a Massafra, a la província de Tàrent, i a l'interior de l'antiga siderúrgia Lucchini a Piombino, a la Toscana, on es van recrear completament algunes sales, com ara com l'entrada a la siderúrgia, la coqueria i la pròpia Palazzina LAF.[13][14]
Distribució
La pel·lícula es va estrenar a la 18ª Festa del Cinema di Roma a la secció Grand Public.[15]
El tràiler de la pel·lícula es va publicar en línia l'octubre de 2023.[16]
La pel·lícula va ser distribuïda als cinemes italians per BiM Distribuzione a partir del 30 de novembre de 2023.[17]
Banda sonora
La música original és de Teho Teardo.[18] La banda sonora inclou una cançó d'Andrea Laszlo De Simone, Sogno l'amore i la cançó inèdita La mia terra interpretada, escrita i composta per Diodato.[19][20]
Taquilla
La pel·lícula ha recaptat 846.726 € amb 140.624 entrades.[21][22]
Critica
La pel·lícula va tenir una bona acollida pels crítics de cinema, que van apreciar la direcció i el guió, definint-la com «una obra de fort compromís civil»,[23] així com les habilitats interpretatives de Riondino i Germano.[24][25]
Federico Gironi de Comingsoon.it defineix la pel·lícula com «una denúncia» en la qual el director implementa «un cinema civil», no trobant-lo un documental ja que «utilitza la comèdia i el grotesc per explicar la seva història». El periodista subratlla que «l'aspecte social i polític aconsegueix funcionar tan bé, sense ser mai pesat ni embafador per a l'espectador», valorant els plans, la cura de l'escenografia i el maquillatge.[26] Vania Amitrano de Ciak també agraeix la producció de la pel·lícula, escrivint que «cada escena està construïda per oferir un detall addicional sobre el panorama general, intentant mostrar tant els abusos com la culpa". Amitrano afirma que al director «no li interessa oferir solucions ni trobar un únic culpable» i que a la pel·lícula «no hi ha herois, [...] el propi protagonista és un personatge pel qual com a molt se sent una barreja de menyspreu i commiseració».[27]
Reconeixements
Notes
- ↑ «Palazzina LAF. La farsa nella tragedia». www.rivistailmulino.it, 12-01-2024.
- ↑ Alessandro Leogrande. Fumo sulla città. Fandango Libri, 2 maggio 2013 (Galleria Fandango). ISBN 9788860443120.
- ↑ Martina Barone. «Palazzina Laf: il trailer del debutto alla regia di Michele Riondino». The Hollywood Reporter Roma, 11-10-2023.
- ↑ «Festa del Cinema di Roma 2023, il programma di sabato 21». Ciak, 21 ottobre 2023.
- ↑ 5,0 5,1 «Candidati David di Donatello 2024».
- ↑ «“Io Capitano” ha vinto il David di Donatello per il millor film». Il Post, 4 maggio 2024.
- ↑ Boris Sollazzo. «Michele Riondino: il suo David, i suoi David sono arte e politica». The Hollywood Reporter Roma, 4 maggio 2024.
- ↑ «PALAZZINA LAF».
- ↑ Vania Amitrano. «Palazzina LAF, Michele Riondino: «la mia critica feroce verso la classe operaia tarantina»». Ciak, 21 ottobre 2023.
- ↑ Paolo Mereghetti. «Palazzina Laf : gli operai scomodi dell’Ilva nel dramma firmato da Michele Riondino». Corriere della Sera, 26-11-2023.
- ↑ Roberto Nepoti. «‘Palazzina Laf’, Michele Riondino e la classe operaia che crede ancora al paradiso». la Repubblica, 30-11-2023.
- ↑ Angelo Cannatà. «Palazzina Laf, finalmente il cinema dentro la realtà». Il Fatto Quotidiano, 21 dicembre 2023.
- ↑ Davide Maria Zazzini. «Palazzina Laf, Riondino: “Un film ideologico, ma senza nessuna invenzione”». Cinematografo, 21 ottobre 2023.
- ↑ Ilaria Ravarino. «Palazzina Laf, il potente esordio di Riondino nel cinema civile». The Hollywood Reporter Roma, 21 ottobre 2023.
- ↑ Giacomo Aricò. «La Festa del Cinema di Roma 2023 è iniziata: tutto il programma e quello che c'è da sapere su film e ospiti». Vogue Italia, 12 ottobre 2023.
- ↑ Martina Barone. «Palazzina Laf: il trailer del debutto alla regia di Michele Riondino». The Hollywood Reporter Roma, 11 ottobre 2023.
- ↑ «Palazzina Laf - Film (2023)». ComingSoon.it.
- ↑ Emanuele Coen. «Teho Teardo: «Io come Dante nel Paradiso: David Bowie mi ha abbagliato»». L'Espresso, 15-02-2024.
- ↑ «Diodato: la sua canzone "La mia terra" sarà nel film "Palazzina LAF"». Radio Italia.
- ↑ «Palazzina Laf, a Propaganda Live il cantautor Diodato canta «La mia terra»». Corriere della Sera, 2 dicembre 2023.
- ↑ «Box Office». Cinetel.
- ↑ «Classifica Box Office ITALIA 2023/2024». MYmovies.it.
- ↑ Valerio Sammarco. «Palazzina Laf, la recensione». Cinematografo, 21 ottobre 2023.
- ↑ Camillo De Marco. «Recensione: Palazzina LAF». Cineuropa, 26 ottobre 2023.
- ↑ Michele Riondino. «Palazzina Laf, la recensione del film di Michele Riondino (e dove vederlo a Firenze)». Corriere della Sera, 1 dicembre 2023.
- ↑ Federico Gironi. «Palazzina Laf Recensione». Comingsoon.it, 21 ottobre 2023.
- ↑ Vania Amitrano. «Palazzina LAF, la recensione del film di Michele Riondino sul caso ILVA». Ciak, 22 ottobre 2023.
- ↑ Claudia Giampaolo. «Ciak d’oro 2023, i vincitori – Tutti i vincitori». Ciak, 25-01-2024.
- ↑ «Palazzina Laf».
Enllaços externs
