El Palau de Monterrey de Salamanca (Castella i Lleó) és un dels màxims exponents de l'estil artístic plateresc a Espanya. Edificat pel III comte de Monterrey, actualment és propietat de la Casa d'Alba, que és titular d'aquest comtat. Va ser un edifici molt admirat i imitat en el segle xix, donant lloc a l'anomenat estil Monterrey, un historicisme que reprenia l'estètica del plateresc.[1]
Va ser declarat Monument Nacional, equivalent a l'actual terme BIC amb categoria de Monument, el 6 de maig de 1929.[2]
El projecte preveia un edifici de planta quadrangular i un pati central, amb torres a cada cantonada i al centre de cada ala. Finalment només es va construir una de les ales, la del sud. A les cantonades, lleons i animals onírics sostenen escuts amb les armes dels Zúñiga, Acevedo, Ulloa i Fonseca.
Com una de les propietats principals de la Casa d'Alba, aquest edifici alberga valuoses obres d'art. Aquí s'hi van identificar dos quadres de paisatge com a originals del pintor valencià Josep de Ribera; estan datats el 1639 i són els únics exemples de paisatge independent de tota la seua producció. També es troben aquí el quadre Jàson amb el drac, de Salvator Rosa, i una altra obra atribuïda a Annibale Carracci. De tota manera, el gruix de les col·leccions ducals es custodia al Palau de Llíria de Madrid.
