És un edifici entre mitgeres que presenta la façana principal al carrer de la Rosa i la posterior al carrer de la Ciutat. S'organitza al voltant d'un pati central al qual s'obren diferents finestres i balcons, i que té el sòcol inferior del mur amb una banda de rajola vidriada que representa temes geomètrics i florals. Està separat del carrer per un ample vestíbul obert, determinat per un arc carpanell de pedra.[1]
Destaca a nivell del pis principal, al mur est del pati, una ampla tribuna de fusta amb sectors treballats amb ornaments de talla d'inspiració modernista.[1]
Façana del carrer de la Rosa, on als baixos va haver-hi la Farmàcia Vergés
La façana és de carreus encoixinats, excepte al sector superior, arrebossat. A la planta presenta la porta principal d'accés, d'arc de mig puntadovellat, i portes laterals allindanades corresponents a comerços. Els dos pisos superiors s'obren mitjançant finestres rectangulars, mentre que el sector de les golfes és ocupat per una petita galeria de finestres de mig punt amb tram de separació simulant pilars.[1]
El ràfec és de fusta i bastant pronunciat. Les mènsules que el sostenen i els plafons intermedis presenten treball de talla amb la representació de motius vegetals i florals.[1]
Història
Al segle xvii el palau pertanyia a la família Oliver, i a mitjan segle xix va passar a ser propietat de la comtessa de Vallcabra. Aquesta el donà al seu fill, el marquès de Capmany. Deixà de ser dels marquesos en acabar el segle, i aleshores van establir-s'hi comerços i un cinema. Posteriorment va ser la seu del casino Centro Dertosense i del Liceu de Tortosa (1895).[1]
La façana actual és possiblement de la darreria del segle xvii. El 1868 es va fer al saló principal la reproducció del Pati dels Lleons de l'Alhambra de Granada,[1] en el que fou la seu del Centro Dertosense.[cal citació] A la darreria del segle xix, pel seu estat ruïnós, és ensorrada i reconstruïda la façana i la part que mira al carrer de la Ciutat. El 1967 fou adquirit i reconstruït per Josep Celma, que en fou propietari.[1]
↑ 1,01,11,21,31,41,51,61,7«Palau Capmany». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
.JPG)
